Vicent Santamaria presenta el seu llibre «Lo que Dalí debe a la naturaleza» a Figueres

L'investigador Vicent Santamaria de Mingo (Borriol, 1969) és l'autor del llibre Lo que Dalí debe a la naturaleza (Sd·Edicions) que es presenta el divendres 10 de juny, a les 7 de la tarda, al Cercle Sport Figuerenc. L'acte és organitzat pels Amics dels Museus Dalí i serà presentat per Josep Playà, periodista i estudiós dalinià.

Alhora que altres surrealistes com Max Ernst, Paul Éluard o André Breton, Salvador Dalí també va ser un assidu visitant de les pàgines de La Nature, una revista de divulgació científica que a finals del segle XIX va assolir altes quotes de popularitat.

El llibre de Vicent Santamaria de Mingo analitza l'ús que el pintor figuerenc va fer d'aquesta cèlebre publicació com a font de coneixement i sobretot com a subministrador de continguts visuals. Un fet que mereix ser posat en relleu i que fins ara ningú no hi havia fet. Perquè si bé és cert que en aquesta tasca d'aprofitar-se de La Nature com a eina de treball, Dalí no va assolir els resultats de Max Ernst, sí que va aconseguir un rendiment gens menyspreable i molt superior al de qualsevol altre surrealista. Aquesta tasca va ser persistent en el temps i es va prolongar més enllà de la seva estricta militància a les files del grup surrealista.

El llibre també posa a relació aquest aspecte de l'obra daliniana amb la polèmica dels plagis que es va desfermar el 1952, per tal de calibrar l'abast que sempre va tenir a Dalí el reciclatge de l'aliè com a procés de creació.

Vicent Santamaria de Mingo (Borriol, 1969) és doctor en Filologia per la Universitat de Barcelona i la seva tasca de recerca ha desenvolupat principalment al camp de l'estètica i la història de l'art. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre Salvador Dalí i ha participat en diversos congressos internacionals sobre el surrealisme, del qual sempre ha estat i és un entusiasta fervent. Entre les seves publicacions cal destacar El pensament de Salvador Dalí al llindar dels anys trenta (2005), Set cartes de Dalí a Pere Coromines (2014) i una edició crítica de La femme visible (2011).