Pau Subirós relata la vida al Garrigal de Figueres, una de les fonts d’inspiració de Salvador Dalí

El Museu del Joguet de Catalunya acull el 20 de desembre, a les 7 de la tarda, la presentació del llibre El Garrigal i el carrer de la Jonquera. Històries dels baixos fons de Figueres (1880-2003), obra del periodista i humanista Pau Subirós Bardera. La conversa, moderada per la periodista Anna Teixidor, tindrà lloc a la Sala Brossa/Fregoli del Museu del Joguet de Catalunya

El llibre, que compta amb un pròleg de Paco Villar, ens transporta a l’univers del Garrigal, el desaparegut barri xino de Figueres, que durant més d’un segle fou un dels centres de la vida social i cultural més singulars de la ciutat. Entre els seus carrers s’hi trobaven locals de varietats, tavernes i cafès cantants que acollien artistes d’arreu, però també històries d’exclusió, resistència i transformació que Subirós reconstrueix des d’un enfocament rigorós i fascinant. La seva narrativa combina recerques en arxius històrics i testimonis orals, oferint una visió polièdrica del barri i del seu veïnatge.

Dalí i Mitja-nit

Un dels capítols més destacats està dedicat al vincle entre el Garrigal i Salvador Dalí. Pau Subirós rescata de l’oblit figures com Joan Ximenis, conegut com a Mitja-Nit, un gitano del barri amb veu de tenor que fou un fenomen artístic en la seva joventut. Dalí, fascinat pel seu carisma i singularitat, el va immortalitzar com a model en una obra que, malauradament, avui resta desapareguda. Aquest capítol, que connecta el geni surrealista amb la vitalitat del Garrigal, il·lustra com l’art i la cultura del barri transcendiren fronteres, deixant una empremta inesborrable a la història figuerenca.

Resseguint la figura del jove Salvador Dalí i les temàtiques dels seus primers quadres es veu com la presència gitana hi té un pes molt important. El guaix Escena nocturna a Figueres (1921) ben bé podria tractar-se d’una de les actuacions d’en Pixu al Cafè de la Cambra Agrícola. A l’oli Gitano de Figueres (1923), hi veiem aquesta representació del gitano artista, assegut en una cadira de balca i acompanyat de la seva guitarra. Tal com recull el periodista Josep Playà, Paco Doya afirmaria més tard que es tractava d’un familiar seu, Enrique Doya Jimenez, el Negro. 

La relació de Dalí amb els Doya ha quedat cristal·litzada per una anècdota que, si bé poc contrastada, pot tenir alguns elements de realitat. Aquesta explica que, en el transcurs de la visita del Federico García Lorca a Figueres de l’any 1925, Salvador Dalí el va convidar a una visita nocturna al barri del Garrigal. Fages de Climent mencionarà la vetllada amb elp oeta andalús, en què “acompanyats de guitarra” van endinsar-se al barri, però sense més detalls.

L’obra també posa en valor l’aportació cultural de la comunitat gitana, que durant dècades convertí Figueres en un punt de referència per a la música flamenca. Els cafès cantants i els escenaris del Garrigal eren un veritable bressol d’artistes, on el flamenc i altres formes d’expressió popular trobaven un públic fidel. Aquesta riquesa cultural contrasta amb les polítiques d’exclusió que finalment culminaren amb l’enderroc del barri i el seu desplaçament progressiu a partir dels anys cinquanta.

Periodista i investigador

Pau Subirós Bardera (Figueres, 1987) és llicenciat en Humanitats i periodista. Cofundador i redactor del mitjà digital La Fissura, va rebre el premi Carles Rahola de Periodisme l’any 2017 gràcies a diversos reportatges d’investigació. Apassionat per la història local, s’ha especialitzat en l’estudi dels fenòmens vinculats a les classes populars, publicant treballs destacats a l’Institut d’Estudis Empordanesos. També és coautor del llibre El país dels cuiners (Efadós, 2019), una obra que aprofundeix en el patrimoni gastronòmic català.

La presentació serà una oportunitat única per endinsar-se en aquest món desconegut, però decisiu, de la història local. Les inscripcions i més informació es poden consultar al web del Museu del Joguet de Catalunya.