Rebeu l'actualitat dels Amics dels Museus Dalí i del món dalinià a la vostra bústia de correu electrònic.
25.03.2024
Salvador Dalí compta amb una gran bibliografía que continua ampliant-se periòdicament. Per aquest Sant Jordi, Amics dels Museus Dalí us recomanem quatre de les últimes novetats relacionades amb l'artista de Figueres: L'al·lucinogen de Dalí. Francesc Pujols, filòsof de Salvador Dalí de Max Pérez; Els últims secrets de Dalí de Josep Playà; Dalí. Art_Ciència_Cibernètica d'Anna Pou; i Per què, Dalí? L'enigma com a provocació a l'art de l'escriptor Javier Sierra, el pintor Antonio López, la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, el director dels Museus de Glasgow, Duncan Dornan, i la seva curadora Pippa Stephenson, i les membres de la Fundació Gala-Salvador Dalí Carme Ruiz, Irene Civil, Laura Feliz i la cap de documentació, Rosa M. Maurell.
Aquestes propostes, així com moltes altres vinculades a Dalí, es poden trobar en el vostre punt de venda habitual. Recordeu que, a les botigues dels Museus Dalí, les sòcies i socis d'Amics dels Museus Dalí gaudiu d'un descompte del 10%.
L'autor, doctor en Filosofia i investigador de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, és l’autor de L'al·lucinogen de Dalí. Francesc Pujols, filòsof de Salvador Dalí (Editorial Fonoll / La Mira). Considera Francesc Pujols i Salvador Dalí, com a pare i fill espirituals. I es pregunta en aquest llibre: "Qui influencia a qui?". El pensador i el pintor sempre van tenir una estreta relació personal, filosòfica, artística. Són dos genis que dialoguen, dos creadors universals amb un lligam que té repercussions en la cultura i la vida de Catalunya, i més enllà.L'al·lucinogen de Dalí investiga a fons, per primer cop, aquesta obra d'art conjunta que són Pujols-Dalí. Una nova interpretació i dimensió del pintor i del filòsof, però també una nova manera de veure i pensar el país.
Aquest llibre es basa en la conferència Francesc Pujols, filòsof de Salvador Dalí que Max Pérez va presentar a Figueres el maig de 2021, en una activitat organitzada par Amics dels Museus Dalí amb la col·laboració de la Fundació Francesc Pujols.
A partir d’unes converses amb Marià Lorca, exregidor i exalcalde de Figueres, el periodista Josep Playà Maset evoca els últims anys de la vida de l’artista Salvador Dalí en el llibre Els últims secrets de Dalí (Editorial Gavarres). Trenta-cinc anys després de la mort del pintor català més universal, es revelen dades inèdites que expliquen decisions tan polèmiques com la seva voluntat de ser enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres o el testament a favor de l’Estat espanyol.
Marià Lorca, posicionat incondicionalment al costat de Dalí, es va oposar al canvi del nom de la plaça Dalí de Figueres; va fer comprar l’actual Torre Galatea, donant suport a la controvertida decoració dels ous i els pans; va impulsar la creació de la fundació privada Gala-Salvador Dalí i va facilitar el trasllat de residència del pintor des de Púbol a Figueres. I així fins a arribar a una data clau, l'1 de desembre de 1988, a la clínica Quirón de Barcelona. Aquell dia Dalí crida l’alcalde a la seva habitació i li confia el secret més ben guardat.
Lorca va penetrar en el cercle protector de Dalí i es va convertir en un personatge clau. Aquesta interlocució amb el Mestre possibilita la relació directa amb el president de la Generalitat Jordi Pujol, l’amistat amb l’expresident Josep Tarradellas o l’estira-i-afluixa amb el ministre de Cultura Jorge Semprún. L’alcalde de Figueres és, també, la veu que s’alça contra els interessos d’Estat en defensa del llegat dalinià.
L'empremta de Salvador Dalí en el món artístic és indiscutible, però el seu llegat no es limita només a l'àmbit de la pintura i la creativitat convencional. L’estudiosa Anna Pou, que va ser curadora de l’exposició immersiva Dalí Cibernètic a L’Ideal Centre d’Arts Digitals de Barcelona, és l’autora del llibre Dalí. Art_Ciència_Cibernètica (It Brings Art, 2023) que explora la relació de l’artista amb la tecnologia.
«Dalí i la seva obra van avançar el que avui encara estem explorant sota la categoria genèrica de les arts digitals i la immersivitat», afirma Anna Pou. Per a Dalí l'ordinador va ser la màxima expressió de la genialitat i, per tant, el seu alter ego. Es va definir com una «màquina de pensar» en al·lusió a l'Ars Magna de Ramon Llull, la lògica combinatòria del qual és l'antecedent del llenguatge informàtic. Identificant-se amb l'ordinador feia servir termes de la cibernètica com el bit per descriure processos mentals. Va definir el Teatre Museu com un gran «cervell electrònic» (el seu) en el qual entrem «a través de circuits impresos en or», és a dir, xips. Seguint les teories de Norbert Wiener, fundador de la cibernètica, aquesta disciplina tenia per a Dalí una dimensió espiritual: constituïa l'últim esglaó de l'evolució, superant definitivament la mort i transformant l'home en un «àngel mutant».
Dalí va ser dels primers artistes a experimentar amb gràfics computacionals i col·laborar amb informàtics, afirmant que «la pintura del futur serà cibernètica o no serà». Pioner i visionari, va avançar el que avui dia encara estem explorant sota la categoria d'arts digitals.
El llibre Per què, Dalí? L’enigma com a provocació a l’art, publicat en versió catalana i castellana (Edicions 62 i Planeta), indaga sobre els motius pels quals Dalí va crear Crist de Sant Joan de la Creu. És una aproximació diferent i innovadora a Dalí i a una de les seves pintures més icòniques i enigmàtiques, amb motiu de la primera exposició dedicada monogràficament a aquesta peça cabdal Dalí. El Crist de Portlligat . Els seus autors són l’escriptor Javier Sierra, el pintor Antonio López, la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, el director dels Museus de Glasgow, Duncan Dornan, i la seva curadora Pippa Stephenson, i les membres de la Fundació Gala-Salvador Dalí Carme Ruiz, Irene Civil, Laura Feliz i la cap de documentació, Rosa M. Maurell.
Mitjançant una ficció en forma de correspondència epistolar amb el pintor, Javier Sierra ens submergeix en l’essència d’aquesta obra i el procés de creació a través d’un interrogant pertorbador: Per què, Dalí? Tot seguit, Antonio López, en diàleg amb Montse Aguer, aprofundeix sobre la figura de Salvador Dalí i ens convida a endinsar-nos en la ment, el cervell i el procés de creació d’un dels artistes més complexos dels darrers temps.
Javier Sierra és escriptor i premi Planeta de novel·la, és un apassionat dels misteris de l’art. Diverses de les seves obres hi estan íntimament relacionades, com El sopar secret (traduïda a més de 40 idiomes), El maestro del Prado o El foc invisible. De manera críptica, assegura que va descobrir Dalí durant un èxtasi davant del paradís d’El jardí de les delícies del Bosco, i que, d’aleshores ençà, no ha deixat de vigilar-lo amb una admiració i sorpresa creixents.
De la seva banda, Antonio López és un dels pintors i escultors més rellevants del panorama artístic internacional. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis: Premi Príncep d’Astúries de les Arts i Premi Velázquez d’Arts Plàstiques. La seva trajectòria, des dels anys seixanta, està farcida de nombroses exposicions col·lectives i individuals dins i fora d’Espanya. Sempre ha considerat Dalí com una de les figures més interessants i influents de l’art figuratiu contemporani.