Els Amics recuperen en vídeo la memòria dels cursos de pintura de Salvador Dalí de 1976

Els Amics dels Museus Dalí recuperen aquest 14 d’agost, a través d’una sèrie de vídeos, els testimonis dels alumnes que l’estiu de 1976 van participar en els cursos de dibuix i pintura de Salvador Dalí sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres. La publicació coincideix exactament amb el cinquantè aniversari del número de Paris Match que va donar projecció internacional a aquelles classes.

El setmanari francès va publicar el 14 d’agost de 1976 el reportatge «À l’Université Dalí, on enseigne le nu, canne à la main», que es podria traduir com «A la Universitat Dalí s’ensenya el nu, amb el bastó a la mà». L’article ocupava les pàgines 3 a 5 del número 1420 i presentava les sessions com una particular «Universitat Dalí», una definició que va contribuir a fixar la imatge d’aquella experiència en la premsa internacional.

Els vídeos que ara difonen els Amics recuperen les veus dels participants i permeten reconstruir l’experiència des de la perspectiva dels qui van assistir a les classes. Els enregistraments parteixen del treball de documentació impulsat per l’entitat l’any 2016, quan, amb motiu del quarantè aniversari, va fer una crida pública per localitzar antics alumnes, fotografies, dibuixos i altres materials relacionats amb els cursos.

Vint-i-cinc alumnes sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí

Les classes es van desenvolupar durant els mesos de juliol i agost de 1976 sota la cúpula geodèsica del Teatre-Museu Dalí. El pintor figuerenc les dirigia amb la col·laboració d’Antoni Pitxot, artista estretament vinculat al museu i una de les persones de confiança de Dalí durant els darrers anys de la seva trajectòria.

La participació era gratuïta. Vint-i-cinc alumnes van ser seleccionats entre prop d’un centenar de candidatures procedents de diversos punts de l’Estat i de l’estranger. Les sessions estaven centrades en el dibuix i la pintura del natural amb models nues, una pràctica habitual en la formació acadèmica dels artistes però que va generar una repercussió considerable en el context social i periodístic de l’Espanya de 1976.

Dalí va presentar la iniciativa com un homenatge a José Moreno Carbonero, professor seu a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Segons el testimoni recollit pel mateix reportatge de Paris Match, el considerava «el millor professor del món» i afirmava que, si encara fos viu, continuaria rebent-ne lliçons.

La iniciativa contenia, a més, una paradoxa biogràfica. Aquell mateix 1976 es complien cinquanta anys de l’expulsió de Dalí de l’Acadèmia de San Fernando, després que declarés incompetent el tribunal que l’havia d’examinar. Mig segle més tard, l’antic alumne expulsat assumia el paper de professor i convertia el seu museu en una acadèmia temporal.

La metodologia combinava una disciplina tradicional, basada en l’observació i el dibuix del cos humà, amb la teatralitat característica de les aparicions públiques de Dalí. El diari Los Sitios, en una crònica publicada el 18 d’agost de 1976, descrivia les classes com «tot un ritu» i assenyalava que la iniciativa havia «sorprès el món».

Els testimonis dels alumnes de Salvador Dalí

El rastre documental dels cursos de pintura de Dalí de 1976 va ser recuperat de manera sistemàtica l’any 2016. Els Amics dels Museus Dalí van demanar públicament la col·laboració dels antics estudiants i de les persones que conservessin imatges o documents d’aquell estiu. La historiadora de l’art Mariona Seguranyes i el periodista Josep Playà es van encarregar de reunir-ne els testimonis.

El treball va culminar el 15 de desembre de 2016 amb una trobada sota la mateixa cúpula on s’havien fet les classes. Una representació dels antics alumnes hi va compartir records i materials conservats durant quatre dècades. Les fotografies de Melitó Casals, Meli, en les quals apareixen Dalí, Pitxot, els estudiants i les models, constitueixen també un dels principals testimonis visuals d’aquella experiència.

Deu anys després d’aquella recuperació i mig segle després dels cursos, els Amics transformen ara aquell treball de memòria oral en una peça audiovisual que comparteixen a través de la seva web i les xarxes socials. La iniciativa permet tornar a escoltar els alumnes de Salvador Dalí i conservar una experiència situada entre l’ensenyament acadèmic, l’acció artística i la construcció pública del personatge dalinià.