Preu especial per assistir a la representació de «La Cenerentola» de Gioachino Rossini al Liceu de Barcelona

La Cate ofereix a les sòcies i socis d'Amics dels Museus Dalí la possibilitat de gaudir de l'òpera La Cenerentola de Gioachino Rossini al Liceu de Barcelona. L'entitat de Figueres fa extensiu els avantatges que ofereix l'acord entre la Federació d'Ateneus de Catalunya, que participa de projecte Liceu al Territori, de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, per apropar a l'òpera a tots els socis i sòcies d'ateneus federats mitjançant preus i condicions especials.

La pròxima activitat és la representació de La Cenerentola, ossia La bontà in trionfo, amb el tenor Javier Camarena. L'obra és producte d'un encàrrec fet a Rossini pel Teatro Valle de Roma. La censura pontifícia prohibí l'obra prevista per immoral, i la precipitada solució va ser optar per musicar la famosíssima faula de Charles Perrault, La Ventafocs.

La representació és el dimecres 29 de maig a dos quarts de 8 del vespre. El preu de l'entrada, gràcies a aquest acord, és un 40% més econòmic respecte a la venda al públic es pot adquirir en la web. Per gaudir d'aquesta activitat, els integrants d'Amics dels Museus Dalí s'han d'inscriure a la web de La Cate. L'entitat compta amb només quaranta places i la data màxima d'inscripció és el 15 de febrer. El preu, que inclou autocar que sortirà de Figueres i l'entrada, és de 115 euros.

Escrita per al Carnaval romà del 1871

Rossini i Ferret van rellevar els seus atributs tradicionals i eliminaren els aspectes màgics i fabulosos de la versió original de Perrault i Grimm. La cruel madrastra esdevé un tirànic padrastre, el grotesc Don Magnifico, incapaç de vèncer les esquerdes del seu passat. El paper de la fada l'ocupa Alidoro, el preceptor del príncep Don Ramiro, que, disfressat, detecta la bondat d'Angelina, la Cenerentola, humiliada per les poc agraciades germanastres Clorinda i Tisbe. El príncep ha canviat els seus vestits amb els del seu escuder Dandini, i Angelina se n'enamora immediatament. Don Magnifico i les seves filles fan un gran ridícul davant Dandini i el príncep. El final feliç inclou el perdó a tothom.

Escrita per al Carnaval romà el 1871, en només 24 dies, el jove Rossini, amb dinou òperes a l'esquena (incloent-hi Il barbiere di Siviglia), va escriure una partitura plena d'energia amb el seus famosos crescendi, que sacsegen la tensió dramàtica.

Els aspectes més innovadors de La Cenerentola i l'èxit que molt aviat assolí —s'estrenà a Barcelona el 1818, un any després de la seva estrena absoluta— neixen del contrast violent entre la personalitat de la protagonista, el sentimentalisme de la trama i els personatges del món buffo rossinià que l'envolten. Des de la malenconiosa cançó inicial d'Angelina, "Una volta c'era un re", sentim una heroïna d'òpera seriosa amb una escriptura vocal extremament virtuosística.

L'obra és un vendaval de gran música, plena d'humor, servida pels millors cantants rossinians del moment, amb una producció signada per Emma Dante, que és delicada, plena de matisos subtils, però que també té una malenconia ombrívola i burlesca. Un dramma giocoso ple d'aprenentatges per a la societat d'avui.