Figueres acull la mostra «La Divina Comèdia de Dante Alighieri il·lustrada per Salvador Dalí»

La Fundació Gala-Salvador Dalí i l’Istituto Italiano di Cultura han presentat aquet dimarts 5 d’octubre, a la seu de la institució italiana a Barcelona, un projecte expositiu entorn a les il·lustracions que Salvador Dalí va fer de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Amb aquesta mostra, titulada La Divina Comèdia de Dante Alighieri il·lustrada per Salvador Dalí, es tanca un cercle. Les obres de Dalí commemoraven els 700 anys del naixement del poeta florentí i avui se celebren els 700 anys de la seva mort. L’exposició està produïda per la Fundació Gala-Salvador Dalí amb la col·laboració de l’Istituto Italiano di Cultura. La presentació als mitjans de comunicació ha anat a càrrec de Lucio Izzo, director de l’Istituto Italiano di Cultura, Jordi Mercader, president de la Fundació Dalí, i Juliette Murphy, especialista en obra gràfica de la Fundació Dalí i comissària de l’exposició. També hi ha assistit Montse Aguer, directora dels Museus Dalí.

Un repte per a Salvador Dalí

“M’han encarregat la feina per a una edició italiana monumental i la vull completar també a Cadaqués durant l’estiu. És una obra que m’atrau fins a l’obsessió perquè hi trobo els dos aspectes de la meva pròpia vida. El llibre m’apassiona i ja tinc construït el meu treball mentalment”. Amb aquestes paraules, Dalí defineix el repte que li suposa il·lustrar el cèlebre poema italià. Un encàrrec que rep l’any 1949 del Govern italià i que per diverses vicissituds no va veure la llum en aquells moments. Dalí du a terme cent il·lustracions profusament acolorides, alhora clàssiques i contemporànies, que es publiquen per primera vegada l’any 1960, a França, per Joseph Forêt per a l’edició de luxe, i per Les Heures Claires per a l’edició popular en diversos volums.

Quins són els principals motius pels quals Dalí sent un gran entusiasme a l’hora d’afrontar el repte d’il·lustrar La Divina Comèdia? Quins són els aspectes amb els quals s’hi identifica? L’exili? El retorn al camí recte? L’amor platònic? La Divina Comèdia és el mirall de l’evolució espiritual de Dalí. Compara l’amor que professa Dante per Beatriu amb el que ell sent per Gala. La il·lustració de l’obra coincideix amb l’època en què el pintor torna a Europa després del periple americà. És el moment en què abandona el Surrealisme i l’ateisme, per abraçar el Classicisme i la seva particular visió de la fe catòlica. La comissària de l’exposició, Juliette Murphy, destaca les paraules de La Divina Comèdia que segurament van commoure Dalí: “L’acqua ch’io prendo già mai non si corse;” (Mai les rutes que faig no es recorrien). Dante obre nous camins. Amb els seus 14.000 versos en terça rima, anticipa l’inici de l’Humanisme. Dalí vol fer el mateix amb l’art: partir dels clàssics per mirar cap al futur, encetant noves vies. La Divina Comèdia és l’oportunitat per Dalí d’equiparar-se als grans mestres que ha admirat sempre com Botticelli, i d’apropar-se als referents de la literatura europea.

Aquesta exposició permet mostrar alguns dels fruits de la investigació en obra gràfica que la Fundació Dalí du a terme des de l’any 2002 i que l’ha portat a aprofundir en les tècniques que utilitza Salvador Dalí. La Fundació Dalí ha anat enriquint la seva col·lecció d’obra gràfica i l’ha reordenada amb l’objectiu de prestigiar la contribució de l’artista en aquest camp.

El proper 8 d’octubre, la Fundació Dalí i l’Istituto Italiano di Cultura inauguraran l’exposició al Teatre-Museu Dalí de Figueres, que mostrarà la sèrie de 100 fotogravats en relleu amb trama xilogràfica que pertanyen als fons de la Fundació Dalí, així com set dibuixos originals, un dels quals inèdit i tres llibres i un fullet que contextualitzen la mostra.