El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha inaugurat, aquest dijous
dia 15 de desembre, l'exposició temporal Dalí.
Estereoscòpies. La pintura en tres dimensions que es podrà veure durant tot
l'any 2017. S'hi exposen sis parells d'obres estereoscòpiques i uns dispositius
per observar-ne l'efecte tridimensional.
![]() |
'L’estructura de l’ADN. Obra estereoscòpica'. c. 1975-76. Oli sobre tela 60 x 60 cm (cada pintura) © Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí / VEGAP, Figueres, 2016 |
Les innovacions tècniques en el camp de l’òptica interessen molt el pintor, com també ho fan les descobertes de biologia relacionades amb el món de les matemàtiques. No és estrany, doncs, que a finals de 1964 Dalí investigui sobre la banya del rinoceront i les corbes logarítmiques que se’n deriven. També estudia l’estructura dels ulls de les mosques, cosa que el porta a afirmar que, gràcies a aquesta recerca, ha descobert la pintura en la tercera dimensió, “totalment estereoscòpica”.
Els resultats d’aquests estudis els
veiem en els díptics pintats a la dècada dels 70s. El catalitzador de tot
plegat seran les obres de Gerrit Dou (16131675). Arran d’una exposició a París
entre 1970 i 1971 que inclou obra del pintor holandès, Dalí descobreix que Dou
havia fet duplicats de les seves pintures. Segons deia Antoni Pitxot, anterior
director del Teatre-Museu, Dalí estava convençut que no es tractaven de simples
còpies sinó que calia veure les pintures juntes. Estudiant-les millor, Dalí
comprovarà que no són ben bé iguals, sinó que hi ha petites diferències entre
elles.
En algun moment, Dalí compra dues
obres de Dou: La visita del metge
(1650-1655) i La filadora (1660-1665),
també coneguda com Retrat de la mare de
Rembrandt. El pintor decideix exposar-les a la Sala de les Obres Mestres
del Teatre-Museu Dalí. En un número del Setmanari
Artístic Mar Empordanesa (1976), Dalí fa referència a aquestes peces i es
pregunta si una d’elles, La Filadora,
és una rèplica o un assaig estereoscòpic, aparellada amb la que es troba a
l’Ermitage. L’artista, de fet, insisteix sobre el tema a l’explicar el
contingut del museu, quan diu al Setmanari
que, a la Sala de les Obres Mestres, hi trobarem 2 Gerard Dou 2 probables
experiències estereoscòpiques.
Què és, però, l’estereoscòpia?
És el resultat de la visió de dues imatges planes d’un mateix objecte, preses des de punts de vista diferents. Quan cada ull mira una de les imatges, el cervell les suma i es produeix la sensació de profunditat. A partir d’aquest principi, Dalí fa parelles de pintures, on representa una imatge de manera gairebé idèntica, però des de punts focals divergents, per produir efectes de tercera dimensió en la mirada dels espectadors. Per aconseguir un efecte de relleu perfecte, Dalí desplaça lleugerament el centre de cadascuna de les imatges en relació als ulls de l’espectador; no es tracta mai, per tant, de dues còpies idèntiques. De fet, els colors de les imatges també canvien, de vegades de forma bastant evident. La composició resultant es forma al nostre cervell, amb la virtut de ser una imatge en tres dimensions, com les que avui han popularitzat els jocs i les projeccions virtuals.
Al Teatre-Museu, a la sala 19, s’hi
exposen permanentment fotografies d’algunes obres estereoscòpiques de Dalí, amb
un muntatge de miralls que permet observar l’efecte tridimensional. Per tal de
veure el relleu, només cal apropar el nas a la vitrina, al centre de l’aresta
dels dos miralls. En canvi, a la sala número 22, on presentem aquesta exposició
temporal, s’hi han instal·lat uns dispositius a prop de cada parell d’obres
estereoscòpiques per veure la tridimensionalitat. Aquests dispositius consten
d’unes ulleres i una pantalla de telèfon mòbil, habituals en projectes de
realitat virtual. Hem adaptat al s. XXI els mecanismes que Dalí proposava als
anys 70s per mirar les seves obres estereoscòpiques.
Segons Antoni Pitxot, quan Dalí
preparava aquests treballs estereoscòpics, un dels aspectes que més el
fascinaven era la possibilitat d’evadir-se de l’ordre i de les limitacions
creades per les regles de l’experiment òptic i poder, així, recrear noves il·lusions.
Amb aquesta mostra temporal, la Fundació Dalí també pretén assolir aquest
objectiu.
L’exposició ha estat comissariada per Montse Aguer,
directora dels Museus Dalí, amb la coordinació de Carme Ruiz, del CED.
El muntatge de l’exposició ha estat
dissenyat per Pep Canaleta de 3carme33 i el grafisme, per Alex Gifreu. La
imatge projectada als dispositius ha estat responsabilitat de DocDoc Films.