dilluns, 15 d’abril de 2019

Conferència de Carme Ruiz 'Ciència. Renaixement i Dalí: un estremiment sísmic'

La curadora en cap de la Fundació Salvador Dalí Carme Ruiz ens introduirà a l'exposició Dalí Atómico, de la qual n'és la comissària amb una conferència que es titula: Ciència. Renaixement i Dalí: un estremiment sísmic. Aquesta mostra ja s'ha pogut veure al CaixaForum de Sevilla i  en l'actualitat està exposada al CaixaForum de Saragossa.

 Leda atómica 1947-49 © Fundació Gala-Salvador Dalí 2019

La conferència tindrà lloc el dijous 25 d'abril a les 20.30 sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Rètol de l'exposició itinerant
Es tracta d'una activitat oberta a tot el públic. L'entrada és lliure però amb aforament limitat, cal reservar plaça. 

Per a més informació i reserves: Amics dels Museus Dalí 972 67 75 20 o amics@fundaciodali.org.

dimarts, 9 d’abril de 2019

La Fundació Gala-Salvador Dalí publica el primer 'Catàleg Raonat d’Escultures de Salvador Dalí (1931-1936)

La Fundació Gala - Salvador Dalí ha presentat el primer tram del Catàleg Raonat d'Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí aquest dimarts, a a la Sala Gaudí de La Pedrera, Barcelona. Es tracta d'un catàleg d'atribució que inclou 34 obres originals de Dalí dels anys 1931 - 1936, algunes de les quals es poden considerar inèdites. Aquest conjunt d'obres perfilen un primer itinerari de l'obra escultòrica de Dalí, que es contextualitza dins el període surrealista.

Portada del catàleg raonat

El Centre d'Estudis Dalinians (CED) de la Fundació Dalí va donar a conèixer el 2014 els criteris artístics en matèria d'escultura i obra tridimensional. Aquesta eina permet identificar les diferents tipologies en què es pot classificar l'obra escultòrica de Dalí. Cada tipologia està associada a uns estàndards per distingir les diferències entre una obra original, una obra múltiple o una reproducció.

El Catàleg Raonat d'Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí inclou exclusivament l'obra original de l'artista. Quan es fa referència a una escultura o objecte tridimensional original es refereix a una obra autèntica d'autoria contrastada de Dalí que s'ajusta als paràmetres establerts per la Fundació Dalí en relació a la identificació d'obra original. En l'obra escultòrica de Dalí, “original” no és només sinònim d'autèntic, sinó d'una obra que s'ajusta a uns criteris molt precisos en relació al seu procés de producció. A diferència de la pintura, l'obra escultòrica es pot reproduir a través de processos mecànics, i això fa que la seva catalogació requereixi unes pautes molt específiques.

L'obra escultòrica original de Dalí comprèn obres úniques i altres que són el resultat d'una edició limitada de 12 exemplars, sempre que compleixin els criteris establerts per la Fundació Dalí. Aquests criteris es basen en estàndards internacionals i s'han adaptat a les característiques de l'obra escultòrica de Dalí conegudes fins avui. De moment, el Catàleg Raonat d'Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí no contempla les obres resultat d'una edició múltiple, és a dir, superior als 12 exemplars, atès que la complexitat d'aquestes edicions requereix més estudis específics. Tampoc inclourà les reproduccions d'obra autoritzades amb llicència de la Fundació Dalí.


Fotografia de l’escultura inèdita ‘Espectre ornamental de l’erecció’
© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Figueres, 2019
 
En aquest tram, que abraça els anys trenta, s'han identificat 34 obres originals úniques, un capítol ric per la seva singularitat, diversitat i qualitat, fet que permet definir aquest àmbit de la creació escultòrica daliniana com una de les màximes expressions de la seva creació surrealista. La primera peça catalogada ha estat l'Objecte de funcionament simbòlic (1931), que és, a més, el seu primer objecte surrealista.

Comprèn un ampli ventall de categories: escultures, escultures-objecte, escultures involuntàries, objectes surrealistes, objectes de funcionament simbòlic, escultures intervingudes, i també instal·lacions. Aquestes obres es conserven en col·leccions, a part de la Fundació Dalí, com The Art Institute of Chicago, el MoMA de Nova York, el Museo Reina Sofía de Madrid i el Centre Pompidou de París.

Dins el conjunt de les 34 obres destaquen algunes obres escultòriques pràcticament inèdites o molt poc conegudes. El valor documental de la fotografia com a eina per a la identificació d'algunes d'aquestes obres ha estat clau en casos com la Cadira atmosfèrica i l'escultura Sense títol. Cap de lleó rugint amb un plat d'ous fregits a la boca, ambdues del 1933. 

El mateix ha passat amb l'Espectre ornamental de l'erecció de 1933-1934, una escultura de guix que s'ha pogut identificar i catalogar gràcies a unes fotografies de l'època i al catàleg d'una exposició a la galeria Jacques Bonjean de París l'any 1934.

És molt significatiu el diàleg que Dalí estableix en algunes ocasions entre la pintura i l'obra tridimensional, com passa en Babaouo del 1932. Es tracta en realitat d'una caixa de fusta, a l'interior de la qual hi ha set làmines de vidre pintades per Dalí, col·locades una darrera l'altre i retro-il·luminades. Està relacionada amb el guió d'una pel·lícula –no realitzada a l'època– que Dalí va escriure i publicar en format de llibre. És molt probable que aquest objecte pretengués servir per la promoció d'aquell llibre. En aquest cas concret, Dalí vol dotar la pintura d'una dimensió tridimensional a través d'un joc d'efectes òptics potenciats per la pròpia il·luminació de la peça. El mateix es pot apreciar en El petit teatre conservat al MoMA de Nova York, on es descobreix un veritable compendi de la iconografia surrealista de Dalí.

Objecte de funcionament simbòlic, 1931
© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Figueres, 2019

Cal subratllar la col·laboració de Dalí amb altres artistes en algunes creacions que s'identifiquen sota el concepte de coautoria. Són les “Escultures involuntàries”, que es defineixen com una nova categoria d'obra escultòrica de filiació daliniana, en què determinats objectes trobats o d'origen automàtic es fotografien d'acord amb unes directrius artístiques concretes. L'any 1933 Dalí assumeix la direcció artística d'una sèrie de fotografies realitzades per Brassaï, en què la creació escultòrica adquireix una nova dimensió conceptual i artística, fonamentada en l'essència de la imatge fotogràfica. Algunes d'aquestes fotografies es van publicar el 1933 a la revista Minotaure, mentre que d'altres que no es van donar a conèixer a l'època i s'inclouen ara en aquest catàleg.

A més, s'ha identificat i catalogat un procés creatiu que defineix la creació escultòrica de Dalí: l'obra original única amb versions, que es pot il·lustrar a través del Bust de dona retrospectiu del 1933, conservat al MoMA de Nova York. Després de la primera presentació d'aquesta obra l'any 1933, Dalí la modifica afegint o substituint alguns elements principals. Entre 1934 i 1939 s'han documentat quatre ocasions en què Dalí transforma i presenta aquesta obra, i en algunes ocasions li atorga, fins i tot, títols diferents. Aquest procés de creació determina que cada versió tingui una “vida” limitada, i s'hagin de definir per tant com a obres efímeres.

Un projecte científic d'atribució, universal i gratuït

La Fundació Dalí aposta per la investigació i la innovació al servei de la difusió i el coneixement de Salvador Dalí. Fa dinou anys, va endegar el Catàleg Raonat de Pintures. Avui dona a conèixer el Catàleg Raonat d'Escultura i Obra tridimensional i,  l'any vinent, està previst que publiqui el primer tram del Catàleg d'Obra Gràfica. Amb la publicació en línia en la Web de la Fundació Dalí, la catalogació i l'estudi de l'obra escultòrica de l'època surrealista de l'artista es posa a disposició de tothom de forma gratuïta i universal en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.

Implementació del catàleg en suport digital

La implementació d'aquest catàleg en suport digital ha estat complicat atesa la pròpia complexitat conceptual de l'obra escultòrica i tridimensional de Dalí. L'estructura de la Web s'ha anat adaptant a la investigació acadèmica i s'han anat incorporant característiques i funcionalitats segons s'anaven produint nous descobriments. La programació ha actuat d'aglutinador entre el disseny gràfic i les bases de dades per oferir la millor experiència possible a l'usuari. Tant la base de dades com el gestor de continguts han estat dissenyats a mida per a la Fundació, fet que en facilita el creixement i l'adaptació a les noves necessitats.

L'usuari pot visualitzar l'obra amb una imatge de gran format i pot navegar fàcilment gràcies a una estructura accessible i dinàmica. Des de la mateixa fitxa s'interrelacionen informacions diverses del catàleg, i això permet una experiència transversal. L'usuari es converteix en una peça fonamental en la difusió, perquè pot compartir l'experiència a través de les xarxes i així donar més visibilitat al treball d'investigació.

Equip de treball

En aquest projecte hi participen diversos departaments de la Fundació Dalí. La direcció científica és a càrrec de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, i de Laura Bartolomé, curadora de la Fundació Dalí. Clara Silvestre, membre del CED, n'assumeix la coordinació. La investigació, estudi de les obres i documentació es porta des del CED i compta amb la col·laboració de tot l'equip: Núria Casals, Bea Crespo, Fiona Mata, Rosa Maria Maurell, Lucia Moni i Carme Ruiz, i prèviament, d'Anna Otero i Cuca R. Costa, així com el suport de diversos becaris. Es disposa de l'assessorament artístico-tècnic, d'Irene Civil, cap de Conservació i Restauració, i de Josep Maria Guillamet, conservador-restaurador. La publicació en línia està coordinada per Cinzia Azzini, responsable de Mitjans digitals de la Fundació Dalí; la conceptualització i disseny gràfic és a càrrec de La Magnètica; la maquetació i desenvolupament tècnic, d'Antaviana, i la base de dades, BackOffice i webservice, d'EPI, Estudis i Projectes Informàtics. La gestió de drets per les obres de Dalí és responsabilitat de Mercedes Aznar del departament de Drets i Imatges de la Fundació Dalí.

Cal agrair la col·laboració de totes aquelles institucions, museus i col·leccions privades, i les persones que han facilitat informació i detalls sobre les obres en estudi.

A l'acte hi han participat Jordi Mercader, president de la Fundació Dalí, Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, Laura Bartolomé, curadora de la Fundació Dalí, i Clara Silvestre, coordinadora del Centre d'Estudis Dalinians.

dilluns, 8 d’abril de 2019

Congrés nacional de FEAM a Girona i Figueres

Els Amics dels Museus Dalí hem participat en el XXVII Congrés Nacional d'Amics dels Museus celebrat aquest cap de setmana al CaixaFòrum de Girona.

Moment de la sessió de treball amb la taula d'experiències. D'esquerra a dreta: Ernesto Vázquez-Rey (Amigos del Museo de Pontevedra); Dolors Reig (Amics de la UNESCO de Girona); Rafael Mesa (Amigos del Museo de Arte Romano de Mérida); Guillem Terribas (Amics del Museu d'Art de Girona) i Pere Perramon (Amics del Museu d'Art de Girona) 
Aquest congrés anual estava organitzat per la FEAM (Federación Española Amigos de los Museos). En aquesta ocasió la seu ha estat la ciutat de Girona i els amfitrions els Amics del Museu d’Art de Girona.

Congressistes sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí acompanyats per Montse Aguer
 davant de la obra de Salvador Dalí, Projecte per a Laberint, 1941
S’han fet jornades de treball i debat sota el lema Aixó va amb tu: emoció, identitat i fidelització i, dins del programa cultural, s'han visitat el Museu d'Art de Girona, el Jaciment arqueològic d'Empúries, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Teatre-Museu Dalí de Figueres on els assistents van ser rebuts per Montse Aguer, directora dels Museus;el president dels Amics dels Museus Dalí, Carles Ayats, i diversos membres de la nostra Junta. Tot seguit van gaudir d'una visita guiada.

Veure més imatges de la visita.




divendres, 5 d’abril de 2019

Yvonne Heinert, l'artista del cartell de fires 2019

Els Amics dels Museus Dalí felicitem la nostra sòcia, l'artista Yvonne Heinert per ser l'autora del Cartell de Fires de Figueres 2019. L'Ivonne pertany al grup de restauradors dels Museus Dalí i ha dissenyat un cartell amb una creu hipercúbica com a homenatge a Salvador Dalí en l'any del trenté aniversari de la seva mort. 


Yvonne Heinert acompanyada per l'alcalde Masquef i els regidors Josep Buixó i Quim Felip en un moment de la presentación del cartell 
El cartell reprodueix una escultura que ha fet l'artista, una creu hipercúbica on a les diferents cares s'hi representen diverses imatges de les Fires de Figueres que enguany celebren el seus 600 anys d'història.
Cartell de les Fires de la Santa Creu 2019