dijous, 17 de gener de 2019

El Museu Dalí acull la presentació d'un llibre sobre el pas de García Lorca a Figueres

La cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres acull la presentació del llibre García Lorca a Figueres el dimecres 23 de gener, a dos quarts de vuit del vespre. El volum és un itinerari literari editat per la Càtedra Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona (UdG).

El projecte és obra d'un grup d'estudiants de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, integrat per sis alumnes d'ESO amb altes capacitats que han estat coordinats pels professors Àngela Castaño i Joan Manuel Soldevilla.

Salvador Dalí, Federico García Lorca i Pepín Bello al Museu de Ciències Naturals de Madrid, 1925
 
L'itinerari repassa l'estada de Federico García Lorca a Figueres els anys 1925 i 1927, la qual cosa vol dir que ofereix un recorregut per l'amistat entre Lorca i Salvador Dalí tot mostrant els diversos espais de la ciutat que van emmarcar aquestes trobades.

El projecte ha comptat amb el suport de la Universitat de Girona, l'Ajuntament de Figueres i de diverses institucions culturals de la ciutat, però especialment decisiva ha estat la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, que ha donat suport a la iniciativa facilitant les imatges i cedint gratuïtament els drets d'imatge de Salvador Dalí.

Es tracta d'un acte organitzat pels Amics dels Museus Dalí amb entrada lliure però aforament limitat. Per a més informació i reserves cal contactar amb els Amics dels Museus Dalí a través del 972 67 75 20 o per mail.

dilluns, 14 de gener de 2019

'Explosió de fe mística' presideix la segona fase de l'exposició Dalí-Rafael. Un somieig prolongat

Explosió de fe mística presideix la segona fase de l'exposició Dalí-Rafael. Un somieig prolongat. L'obra de Dalí substitueix Verge de la rosa de Rafael

Aquest dilluns 14 de gener s'ha inaugurat la segona fase de l'exposició Dalí-Rafael, Un somieig prolongat, que compta amb Explosió de fe mística, com a obra central de Salvador Dalí. L'exposició, que té lloc a la Sala de les Loggies del Teatre-Museu Dalí de Figueres ha estat presentada per Montse Aguer, directora dels Museus Dalí.

La Fundació Dalí presenta per primera vegada una mostra que es desenvolupa en dues fases. El projecte titulat Dalí-Rafael. Un somieig prolongat s'ha organitzat gràcies al préstec temporal de l'oli Verge de la rosa de Rafael, amb motiu de la campanya “De gira per Espanya”, que s'inclou dins la celebració del bicentenari del Museo del Prado. Fins al dia de Reis es va poder veure l'obra de Rafael i a partir de demà dimarts 15 de gener es veurà l'obra de Dalí que la substitueix, Explosió de fe mística en el centre d'una catedral, executada entre els anys 1959 i 1974.

Les dues pintures van acompanyades de dibuixos, llibres, fotografies i de la projecció de fragments de diverses entrevistes a Dalí.

Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d'una catedral.
© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, VEGAP, 2019


El Centre d'Estudis Dalinians i el departament de restauració i conservació han dut a terme l'estudi en profunditat de la relació entre Rafael i Dalí, una relació d'admiració que s'origina en un Dalí adolescent i continua fins gairebé la fi de la seva trajectòria artística. Dalí admira tant Rafael com el Renaixement italià, i aquest reconeixement es reflecteix en la seva obra pictòrica i també escrita, en el seu pensament. El mateix artista contextualitza la seva època amb la del pintor renaixentista com constata en l'entrevista de Manuel del Arco Dalí al desnudo de 1952: “Si Rafael pintava una verge segons la cosmogonia del Renaixement, avui aquesta cosmogonia ha variat. El mateix tema que va pintar Rafael, si Rafael el pintés avui, com que tindria altres coneixements (física nuclear, psicoanàlisi, per exemple), pintaria tan bé com aleshores, però respondria a la cosmogonia d'avui. I el tema religiós és, per a mi, el més antic i el més actual; però ha de ser tractat segons els coneixements científics”.

L'origen d'aquesta mostra és Rafael, un Rafael místic, representat en aquest cas en dues obres: la primera, Verge de la rosa, (c. 1517) i la segona, que actua com a element d'enllaç i referent de les dues fases de la mostra, Santa Caterina d'Alexandria (c. 1507).
Dalí conserva il·lustracions d'aquesta obra de Rafael en el seu taller de Portlligat, en les quals s'inspira i li serveixen de model en el seu procés de creació. Així, Dalí intervé en la il·lustració de Santa Caterina de Rafael fent quadrícules, per després poder-les traslladar en forma de calc en dos olis concrets, L'ascensió de santa Cecília i Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d'una catedral. Es tracta de dues obres de dimensions molt diferents, però iniciades a la mateixa dècada, la dels 50. Una dècada en què Dalí comença la seva etapa místico-nuclear, la desencadenant de la qual és, segons ell mateix ens relata, la convulsió sísmica que li provoca l'esclat de la bomba atòmica el 1945.


Dalí al seu taller de Portlligat, al costat del fotògraf i amic Meli.
Seu davant de l'obra Explosió de fe mística amb una làmina enganxada de Santa Caterina d'Alexandria de Rafael.
Foto Melitó Casals, “Meli”, 1971 Drets d'imatge de Salvador Dalí reservats


L'oli, L'ascensió de santa Cecília, c.1955, és present a la primera etapa de la mostra, del 26 de novembre de 2018 al 6 de gener de 2019, juntament amb La verge de la rosa de Rafael, acompanyades per dibuixos, llibres, fotografies i una pantalla amb fragments de diferents entrevistes a Dalí, que ens permeten aprofundir en una relació emmarcada en la història de l'art, si més no, en la història de l'art tal com la concep Dalí.

A la segona fase, del 15 de gener al desembre de 2019, amb el retorn de l'obra de Rafael al Prado, l'oli del pintor italià és substituït per Explosió de fe mística en el centre d'una catedral de Dalí, una obra poc coneguda, gairebé amagada, que mai no podem veure en la seva totalitat ja que forma part d'una instal·lació, l'altar del Crist twistejat, que es troba sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres, on només podem entreveure la pintura a través del seu reflex en un mirall. Ara, com a testimonis privilegiats, podem contemplar l'Explosió de fe mística de prop, directament, ben presentada. Hi descobrim novament la figura de santa Caterina/Cecília, figura, un cop més, clau a la mostra, ja que fa de fil conductor entre Dalí i Rafael, envoltada aquí en una nebulosa emmarcada en la basílica de Sant Pere del Vaticà.

L'estudi de l'oli Explosió de fe mística en una catedral, en la qual Dalí hi va estar treballant intermitentment durant 15 anys, ens ha permès determinar que el fons escenogràfic que la configura segurament prové d'un dibuix intervingut per Dalí inspirat en Louis Jean Desprez, qui col·labora amb Francesco Piranesi, fill de Gianbattista Piranesi, en una sèrie de vistes de la basílica de Sant Pere del Vaticà al final dels anys 1770. Una vegada més en Dalí, no podem parlar d'atzar, ja que els gravats de la sèrie Le Carceri d'Invenzione de Piranesi pare, per desig exprés de Dalí, es poden veure a les parets de l'escala principal del Teatre-Museu. Dalí ens fa una picada d'ullet per recordar-nos que el seu teatre és una invitació a la participació, a la mirada atenta. L'exposició Dalí-Rafael. Un somieig prolongat esdevé d'aquesta manera un fil d'Ariadna més que ens permet anar entenent la màquina de pensar que és Dalí i apropar-nos a la seva darrera gran obra, el seu museu, amb lectures diferents, provinents de la recerca, que ajuden a enriquir-lo.


L'estudi preparatori amb una làmina plàstica  superposada
 reprodueix Sant Pere del Vaticà. Foto Melitó Casals, “Meli”


En suport digital, s'han creat nous continguts monogràfics com ara la secció web dedicada a la relació entre Dalí i Rafael, dins de la qual s'hi apleguen articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de Pintures de Dalí d'inspiració rafaelesca. Els documents audiovisuals creats per aquesta exposició han estat realitzats per DocDoc Films i dirigits per David Pujol.

El muntatge de l'exposició és disseny de Pep Canaleta de Carme33 i el grafisme, responsabilitat d'Alex Gifreu. L'exposició es veurà durant tot l'any 2019.

diumenge, 13 de gener de 2019

Els visitants als Museus Dalí han sobrepassat els 1,3 milions el 2018


Els Museus Dalí van rebre un total d'1.336.207 visitants l'any 2018, segons dades de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Tot i el descens d'un 7,52% en relació a l'any anterior, la Fundació valora positivament aquestes dades, condicionades per diversos factors externs, entre d'altres la disminució del turisme estranger a Catalunya durant el primer semestre de 2018.

Teatre Museu Dalí de Figueres
Els visitants es van repartir entre els tres museus de la següent manera:
 Teatre-Museu Dalí i Dalí·Joies, Figueres: 1.105.169 visitants.

• Castell Gala Dalí de Púbol: 78.607 visitants. El Castell va obrir les seves portes del 15 de març de 2018 al 6 de gener de 2019, ambdós inclosos.

• Casa Salvador Dalí de Portlligat: 152.431 visitants. La Casa va obrir del 12 de febrer de 2018 al 6 de gener de 2019, inclosos.

La Fundació també valora molt positivament que les visites hagin crescut un 4,16% durant el quart trimestre de 2018 en relació al mateix període de l'any anterior, el que confirma la tendència a la recuperació que es va iniciar el segon semestre i els esforços per aplicar una estratègia de desestacionalització.

Entre els visitants que han augmentat durant el 2018 hi ha britànics i nord-americans i, entre els que han disminuït, destaquen espanyols, russos i italians. També cal subratllar que la disminució ha afectat més els grups que no pas els visitants individuals, fet que permet que la facturació de l'any 2018 només hagi baixat un 3,09%.

Durant l'any 2018, la Fundació Dalí ha seguit apostant per exposicions temporals pròpies i altres coorganitzades, que han contribuït a internacionalitzar l'obra de Dalí. Al Teatre-Museu Dalí, s'han pogut veure tres mostres durant l'exercici passat: Salvador Dalí, aprenent de pintor; Salvador Dalí. Robert Whitaker, 1967-1972; i Dalí-Rafael, Un somieig prolongat. Al Castell Gala Dalí s'hi ha vist Elles fotografien Dalí. A Barcelona, l'exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol coorganitzada amb el MNAC va rebre 142.600 visitants. A Nàpols, Io Dalí va tancar amb més de 30.000 visitants, una mostra que encara es pot veure a Catània; a Sevilla, Dalí atómico, coorganitzada amb la Fundació Bancària “La Caixa”, ha estat visitada fins ara per 32.800 persones.

dilluns, 26 de novembre de 2018

Una madona de Rafael s'exposa al Teatre-Museu de Figueres, complint un somni de Dalí

El Teatre-Museu Dalí de Figueres acull l'exposició Dalí-Rafael, un somieig prolongat, organitzada amb motiu del préstec temporal de l'obra de Rafael Verge de la rosa (c. 1517), provinent del Museo del Prado. Aquest préstec s'inscriu en el projecte “De gira por España”, una iniciativa del museo madrileny amb motiu del seu bicentenari, cedirà en préstec 12 obres d'especial rellevància a diferents institucions de tota la geografia espanyola.
Verge de la rosa, Rafael Sanzio. Museo Nacional del Prado

La mostra, entorn a Verge de la rosa del Prado, ha estat comissariada per Montse Aguer i la coordinació i documentació han anat a càrrec de Fiona Mata i Lucia Moni, del Centre d'Estudis Dalinians.

A més de l'espectacular obra de Rafael i d'un oli de Salvador Dalí de l'època místico-nuclear, L'ascensió de Santa Cecília, s'inclouen dibuixos i material documental, algun del qual és inèdit.

Detall de L'ascensió de Santa Cecília. © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2018

La mostra obre les seves portes aquest dimarts, dia 27 de novembre, i fins al 6 de gener de 2019, data en què la Verge de Rafael tornarà al Museo del Prado i serà substituïda per una obra de Dalí, en què l'empremta de Rafael també hi és present. L'exposició seguirà durant tot el 2019 amb la resta de continguts que exploren la influència del mestre del Renaixement en l'obra daliniana. El préstec de l'oli de Rafael Verge de la rosa del Museo del Prado, al Teatre-Museu Dalí, en el marc de la commemoració del bicentenari del museu de Madrid, ha estat el punt de partida d'aquesta mostra.  En el seu tractat de pintura 50 secrets màgics per pintar, en què s'adreça a l'aprenent de pintor, Dalí ens dona el fil conductor de la mostra. El seu quadre haurà arribat a la perfecció de la bellesa quan se l'imagini “en el decurs d'un somieig prolongat, penjat en un museu al costat d'un dels seus rafaels preferits”.

Des de les obres de primera època fins a les de les últimes etapes de la vida del pintor de Figueres són contínues les referències a Rafael i al Renaixement, que serveixen a Dalí per reivindicar la tradició i per reivindicar-se a si mateix com un bon artista en relació amb els seus contemporanis. Per posar de manifest aquesta afinitat entre Dalí i Rafael s'exposa l'oli de Dalí L'ascensió de Santa Cecília. Aquesta obra s'acompanya, per primera vegada, de material de taller que ens permet entendre el procés de treball de Salvador Dalí. A través de fotografies dels tallers de l'artista, com els de Portlligat i Monterey, de diferents èpoques i en llocs diferents, i dels llibres de treball que va utilitzar per l'elaboració de les obres podrem copsar el procés de creació d'una obra en especial: L'ascensió de Santa Cecília.

Pintada al seu taller de Portlligat cap a l'any 1955, forma part d'una sèrie d'obres en les què el classicisme està molt present i en les que Dalí es refereix, al mateix temps, a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria.

El pintor Antonio Löpez ha participat a la presentació de l'obra.
La interpretació de la pintura Santa Caterina d'Alexandria (c. 1507) de Rafael en clau místico-nuclear mostra la capacitat de Dalí per expressar-se en nous llenguatges, seguint l'exemple dels grans mestres de la pintura, i sobre tot el seu desig de tornar a ser clàssic. La tela mostra la figura de la santa a través de formes que recorden la banya d'un rinoceront, tradicionalment considerat un emblema de puresa i castedat. Volem destacar, així mateix, que Dalí no abandona el paisatge que tant influeix la seva obra, amb la geologia de les muntanyes i un mar que es converteix en cel o un cel que es converteix en mar, en una confusió voluntària.

En una entrevista de Manuel del Arco, Dalí, molt significativament, declara: “L'important és que s'han de pintar els temes d'una manera que correspongui a l'època en què vivim, 1951; això vol dir que si Rafael pintava una verge segons la cosmogonia del Renaixement, avui aquesta cosmogonia ha variat. El mateix tema que va pintar Rafael, si el pintés avui Rafael, com que tindria uns altres coneixements (física nuclear, psicoanàlisis, per exemple), pintaria tan bé com aleshores, però respondria a la cosmogonia d'avui. I el tema religiós és, per mi, el més antic i el més actual; però ha de ser tractat segons els coneixements científics del nostre temps.”

A partir de la recerca que s'ha dut a terme en ocasió d'aquest préstec, s'editarà una publicació divulgativa. En suport digital, s'han creat nous continguts monogràfics com ara la secció web dedicada a la relació entre Dalí i Rafael, dins de la qual s'hi apleguen articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de Pintures de Dalí d'inspiració rafaelesca.

Els documents audiovisuals creats per aquesta exposició han estat realitzats per DocDoc Films i dirigits per David Pujol.



Recullen entrevistes a Salvador Dalí en les que manifesta el seu interès, influència i passió per Rafael. Inclouen, a més, declaracions de Miguel Falomir: “Ens va sembla una magnífica ocasió el satisfer l'anhel de Dalí portant una obra important de Rafael fins a Figueres” i “Hi va haver un moment en què es va discutir que Rafael fos un dels grans de la pintura i Dalí va ser dels primers que va sortir a defensar-lo”. Montse Aguer ens recorda que: “Dalí vol ser el Rafael de la seva època [...]. Abandona la glòria surrealista per tornar a la tradició. [...] Vol incorporar a la cosmogonia del s. XX tots els coneixements de l'època de Rafael”.

La presentació de la mostra ha comptat amb la participació del president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, del director del Museo del Prado, Miguel Falomir, i de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí. A les 6 del vespre s'ha celebrat l'acte inaugural, que ha consistit en un col·loqui d'Antonio López sobre Dalí i la pintura, en què han intervingut el director del Prado, la directora dels Museus Dalí, i Òscar Tusquets, patró de la Fundació Dalí. El pintor també ha estat present en l'acte inaugural.

Finalment, s'ha elaborat un programa d'activitats complementàries que inclou un Taller de Nadal rafaelesc per a nens i nenes de 6 a 12 anys, els dissabtes 15 i 22 de desembre a les 11h; una Visita per a docents Itinerari Dalí/Rafael, dissabte 22 de desembre a les 12h; un Itinerari pel Teatre-Museu Dalí de la mà de l'escriptor Vicenç Pagès, a través de l'obra escrita de Salvador Dalí El mite tràgic de L'Àngelus de Millet, dijous 27 de desembre a les 18h; una Visita guiada a l'exposició de la mà del Centre d'Estudis Dalinians, divendres 4 de gener a les 12h i finalment, una Visita guiada familiar Dalí diví Rafael, dissabte 5 de gener a les 12h.

Amb aquesta exposició complim un dels desitjos més grans de Salvador Dalí: veure una seva pintura penjada al costat d'un quadre de Rafael.
El muntatge de l'exposició és disseny de Pep Canaleta de Carme33 i el grafisme, responsabilitat d'Alex Gifreu.