dimecres, 18 d’abril de 2018

Descobrim el Museu d’Història de Girona i la pintura flamenca i holandesa al CaixaFòrum

Els Amics dels Museus Dalí, vam fer una visita cultural a Girona el passat 14 d'abril. Al matí vam anar al Museu d’Història de la Ciutat on vam fer la visita guiada que aprofitant l’explicació de la vida monàstica dels Caputxins que hi van viure durant el S. XVIII i part del s. XIX, ens vam endinsar per les sales per observar les obres més emblemátiques que s’ofereixen al visitant. 

Els Amics a la visita del Museu d'Història
De l’etapa dels monjos Caputxins vam veure el cementiri, l’església, l’antic hort, el refectori, la cisterna, el rebost, la biblioteca al presbiteri de l’església, el celler, el pou i altres zones. I a mesura d’anar fent el recorregut vam descobrir, sense seguir un ordre cronològic, les restes d’època gòtica de la façana, la sala de la Girona industrial, la representació del despatx de Carles Rahola, les sales medievals que explicaven els oficis, la sala romana on cal destacar una de les obres més emblamàtiques que és el Mosaïc del Circ, la sala de la Sardana amb una gran col.lecció de tenores i de passada algunes obres renaixentistes, barroques i modenistes.

Els Amics al CaixaForum
Tot seguit vam anar passejant fins arribar al restaurant la Taverna de l’Abat on vam degustar un bon àpat per continuar a la tarda amb la segona visita del dia, al CaixaForum, a veure l’exposició de Pintura Flamenca i Holandesa del Museu de Ginebra. Vam fer la visita guiada molt atenta que ens va ensenyar a no quedar-nos amb una mirada superficial del quadre sinó a fixar-nos en els detalls perquè si els observem bé, ens donen moltes pistes de com pot ser el pas del temps, l’estatus social del retratat, petites escenes que complementen l’escena principal o, tot el contrari, que ens transporten lluny de l’escena principal i també hi podem observar petits detalls que ens mostren una época o un fet històric rellevant.

dijous, 12 d’abril de 2018

Presentació del documental 'Salvador Dalí. A la recerca de la immortalitat'

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat aquest dijous 12 d'abril el documental Salvador Dalí, a la recerca de la immortalitat a la sala Proyecciones de Madrid. El documental, que permet un fascinant recorregut per la vida i l’obra de Salvador Dalí i de Gala, ha estat produït per la Fundació Dalí i realitzat per DocDoc Films, i es podrà veure a les sales de cinema els dies 17 i 18 d’abril. Han participat en la presentació Montse Aguer, directora dels Museus Dalí i guionista del projecte, i David Pujol, de la productora DocDoc Films, director i guionista del documental.


D’esq. a dreta: Estrella de Diego, Jordi Artigas, Montse Aguer i David Pujol durant el rodatge al Castell Gala Dalí de Púbol

El documental comença el 1929, any crucial en la trajectòria i la vida de Dalí, quan va ingressar al grup surrealista i va conèixer Gala, i acaba l’any de la mort de l’artista, el 1989. En tot aquest recorregut vital i artístic, tenen un pes destacat les tres geografies que van marcar l’artista: Portlligat, única casa-taller estable que tenia, Figueres, la seva ciutat natal, on va crear el Teatre-Museu Dalí, i Púbol, el Castell que Dalí va regalar a Gala. També apareixen imatges d’altres ciutats que van ser centrals en la vida i obra de Dalí, com París i Nova York.

L’obra, d’una durada de quasi dues hores, aborda per primera vegada el Triangle Dalinià conformat per Portlligat, Figueres i Púbol. Els tres espais estan integrats en un recorregut vital que té com transfons l’ànsia d’immortalitat i transcendència de l’artista. Permet endinsar-se en la casa de la Costa Brava i en el Castell de Gala, i submergir-se en l’univers privat de Dalí, on cada objecte contribueix a desxifrar el seu codi vital, artístic i amorós. A Portlligat, les petites barraques de pescadors s’entrellacen mitjançant escales i passadissos laberíntics i creixen a mode d’estructura molecular, reflex de com evoluciona la relació sentimental de Dalí amb Gala al llarg de cinquanta anys. Púbol representa la culminació de l’amor cortès, la materialització del compromís que Dalí va adquirir amb la seva musa i col·laboradora. Ambdós espais estan integrats en un entorn paisatgístic que condiciona el caràcter i l’obra de l’artista. D’una banda, l’especificitat del Cap de Creus, a l’extrem nord-est de la Península i, de l’altra, l’assossec de l’entorn rural empordanès, refugi de Gala.

En el documental s’inclouen les veus d’Antoni Pitxot, pintor, amic personal del Mestre i primer director dels Museus Dalí, Montse Aguer, actual directora dels Museus Dalí, Jordi Artigas, responsable de les cases-museu de Portlligat i Púbol, David Pujol, director i guionista del projecte audiovisual, Estrella de Diego, acadèmica de Belles Arts, i Amanda Lear, artista. En off es poden sentir Salvador i Anna Maria Dalí, i Emili Puignau, l’arquitecte que va rehabilitar les dues residències. Il·lustren aquest recorregut nombrosos documents audiovisuals i fotogràfics, alguns d’ells inèdits.

Montse Aguer i David Pujol davant del cartell del documental

Aquest nou documental va més enllà del Dalí-personatge i permet apropar-se al pintor i a l’home, així com als espais concebuts per ell, que tant han ajudat a configurar la seva immortalitat.

La Fundació Dalí ja va produir anteriorment un documental, la realització del qual va anar a càrrec de DocDoc Films, Dalí, l’última gran obra. Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals s’hi compta el Golden Prize que concedeix AVICOM (secció audiovisual de l’ICOM en la categoria de llargmetratges de museus).

dilluns, 9 d’abril de 2018

Sortida cultural per conéixer el Museu d’Història de Girona

Els Amics del Museus Dalí hem programat una sortida cultura a Girona pel proper dissabte 14 d’abril. Visitarem el Museu d’Història de Girona per conèixer les obres més importants que acull.

Dinarem a la Taverna de L’Abat i, seguidament, anirem al CaixaFòrum per fer una visita guiada a l’exposició Pintura Flamenca i Holandesa del Museu de Ginebra. Al·legories, escenes quotidianes i escenes de la historia sagrada, retrats i paisatges i bodegons que representen l’esplendor de l’art flamenc i holandès dels segles XVI i XVII.

CaixaFòrum acull la mostra 'Pintura Flamenca i Holandesa del Museu de Ginebra' la llegenda

Preu soci amb bus 55 euros, preu soci sense bus 45 euros. Preu no soci amb bus 65 euros, preu no soci sense bus 55 eurosPlaces limitades, podeu reservar fins aquest aquest dimecres dia 11 d'abril. Per apuntar-vos truqueu al 972 67 75 20 o envieu un correu a amics@fundaciodali.org

dijous, 15 de març de 2018

'Elles fotografien', la nova exposició del Castell de Púbol

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha inaugurat l’exposició temporal del Castell de Púbol, Elles fotografien Dalí. La mostra vol donar visibilitat als treballs de catorze dones modernes, viatgeres i lliures, que escullen la fotografia com a mitjà d’expressió i que tenen com a denominador comú Salvador Dalí. El recorregut expositiu permet aprofundir en una part representativa de la biografia de Dalí, i en el binomi indissociable, vida i obra, personatge i representació.

La mostra es compon de 48 fotografies i es complementa amb un apartat documental, que compta amb llibres, revistes i clippings relacionats amb les fotògrafes i els treballs exposats. Així mateix, forma part també d’aquest apartat l’extracte d’una l’entrevista a Suzy Embo, en format vídeo, on recollim el testimoni dels seus encontres amb Salvador Dalí i les seves vivències com a dona fotògrafa.

Denise Bellon. Salvador Dalí i el seu maniquí a l’Exposition Internationale du Surréalisme, París, 1938.
© Les Films de l’Équinoxe - fonds photographique Denise Bellon. 
L’acurada selecció de les imatges que configuren la mostra, forma part de la col·lecció de la Fundació Dalí i posa de relleu, una vegada més, la qualitat i la riquesa dels fons que atresora. És la primera vegada que el Castell de Púbol dedica una exposició temporal a les dones que van fotografiar l’artista.

Gala Dalí Salvador Dalí a Carry-le-Rouet, 1930.
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2018

Salvador Dalí ha estat objecte i subjecte actiu de nombrosos treballs relacionats amb el mitjà fotogràfic. Sovint associem les representacions més icòniques de l’artista amb els grans autors que conformen la història de la fotografia del segle XX. Pensem en Man Ray, Cecil Beaton, Philippe Halsman o Eric Schaal i, a escala nacional, en Juan Gyenes, Xavier Miserachs o Francesc Català-Roca. Sens dubte, el pes i l’aclaparadora visibilitat d’aquests fotògrafs, de vàlua inqüestionable, han relegat els noms de les dones que han capturat amb la seva càmera l’artista i que mereixen ser considerades i estudiades en una anàlisi inclusiva per la qualitat dels seus treballs.

Anna Laetitia Pecci-Blunt. Retrat de Salvador Dalí a la Villa Reale de Marlia, 1936. 
La mostra acull un ric conjunt de treballs que permeten seguir cronològicament l’evolució de la imatge de Salvador Dalí i posen de relleu la multiplicitat de punts de vista de les autores representades. En primer lloc, coincidint amb l’any en què Gala serà motiu de l’exposició comissariada per Estrella de Diego al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), volen subratllar la vessant creativa de Gala que, en aquesta ocasió, s’erigeix com a autora d’un magnífic i íntim conjunt fotogràfic. Per primera vegada, descobrim Salvador Dalí a través de la mirada de la musa.

En l’àmbit del retrat, destaquen especialment, per la seva bellesa i composició, les fotografies captades per dones properes a Salvador Dalí, com ara l’artista Valentine Hugo, la mecenes Anna Laetitia-Pecci Blunt i la polifacètica Gloria Braggiotti. Així com els retrats de fotògrafes consagrades com ara Martha Holmes o Liselotte Strelow. De la seva banda, Lies Wiegman i Suzy Embo ens retornen la imatge menys coneguda de Salvador Dalí i el mostren immers en el procés de treball i abstret de la presència de la càmera.

Holmes. Salvador Dalí amb l’oli La servent dels deixebles d’Emmaús i material de taller, c. 1960.

Pel que fa als fotoreportatges, sobresurten, pel seu valor documental i estètic, les fotografies realitzades per Denise Bellon entorn de l’Exposition Internationale du Surréalisme (París, 1938), així com les imatges recollides per Karen Radkai -una de les fotògrafes més destacades de l’editorial internacional Condé Nast- , al Ball de Beistegui (Venècia, 1951). Són també molt significatives les fotografies d’Yvonne Halsman, esposa del prestigiós retratista Philippe Halsman, que testimonien el procés de creació de l’obra In Voluptate Mors (1951) i, al mateix temps, deixen al descobert la seva mirada cultivada i un considerable coneixement del mitjà fotogràfic.

Per acabar, els treballs de Marcia Keegan i Michelle Vincenot evidencien com Salvador Dalí se serveix de la fotografia per documentar les accions i esdeveniments artístics que organitza i en què s’erigeix ell mateix com a obra d’art.
          
La investigació duta a terme per les dues comissàries, Rosa Maria Maurell i Bea Crespo, és fruit d’una recerca exhaustiva i en alguns casos, gairebé detectivesca, que ha permès contextualitzar les imatges, la majoria inèdites o poc conegudes, i d’altres molt presents en el nostre imaginari.

La tasca de documentació en hemeroteques i arxius, així com la informació aportada per persones properes a les nostres protagonistes —que incloem en l’apartat Memorabilia del catàleg—, ha estat fonamental per fer sortir a la llum les biografies i els treballs que ens ocupen. Amb algunes excepcions, com Denise Bellon, Martha Holmes, Marcia Keegan o Suzy Embo, obtenir informació sobre les fotògrafes representades ha resultat, en general, difícil. Algunes, com Gala i Yvonne Halsman, van dedicar bona part de la seva energia a exalçar les prometedores carreres dels seus respectius marits i es van mantenir sempre en un discret segon pla. Karen Radkai va despuntar amb els seus treballs per a Vogue i, no obstant això, la seva carrera professional no ha estat pràcticament estudiada. D’altres, com Valentine Hugo, Anna Laetitia Pecci-Blunt o Gloria Braggiotti són valorades per diferents facetes relacionades amb el món de l’art i no tant com a autores de fotos meravelloses. Liselotte Strelow i Lies Wiegman, ambdues procedents del nord d’Europa, són reconegudes sobretot en els seus països d’origen, mentre que Barbara Sutro o Michelle Vincenot són pràcticament desconegudes pel públic actual.

El muntatge de l’exposició ha estat dissenyat per Pep Canaleta de 3carme33 i el grafisme ha anat a càrrec d’Alex Gifreu.

La mostra s’ordena cromàticament, com si es tractés d’un pantone: cada color s’associa a una dona que, amb la seva càmera fotogràfica capta un instant viscut amb Salvador Dalí. Començant pel vermellós vellutat, el fons que acompanya moltes de les obres de Salvador Dalí, especialment a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dalí de Figueres, i que aquí serveix de fons de les fotografies de Gala. El ventall de colors terra, ocres, verds i blaus evoquen diferents paisatges sensorials i ens apropa a una varietat de situacions i de llocs, habitats tots ells per Salvador Dalí.

En el catàleg, s’inclouen textos de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, de Rosa M. Maurell i Bea Crespo, comissàries de la mostra, i també d’Imma Merino, periodista cultural, que destaca les vides apassionants d’aquest conjunt de dones que han buscat maneres no imposades de viure com a dona. Segons ella, l’exposició és també un descobriment, el de les fotografies que avui us presentem.
L’exposició Elles fotografien Dalí es podrà veure des del 15 de març de 2018, dia en què el Castell reobre les seves portes, fins al 6 de gener de 2019.