El Teatre-Museu Dalí de Figueres revela com Salvador Dalí convertia la mirada en un joc d’il·lusions òptiques

El Teatre-Museu Dalí de Figueres obrirà el pròxim 24 de març una nova proposta expositiva que convida el visitant a redescobrir una de les línies més fascinants i menys convencionals de l’univers creatiu de Salvador Dalí: la seva investigació sobre la percepció visual i les il·lusions òptiques. La mostra, titulada Les il·lusions òptiques de Salvador Dalí, recupera onze peces de la col·lecció permanent i les recontextualitza dins els anys setanta, una etapa especialment intensa en la trajectòria de l’artista, coincident amb la concepció i construcció del futur museu figuerenc.

La selecció es podrà veure a la Sala de les Lògies, l’espai que fins ara havia acollit La Madona de Portlligat, i s’hi mantindrà durant un mínim de dos anys. El conjunt inclou vuit pintures, entre les quals hi ha dues obres estereoscòpiques, a més d’un dibuix, una anamorfosi, la gravació d’un holograma i sis fotografies. El resultat és un recorregut que reforça la idea de Dalí no només com a pintor genial, sinó també com a experimentador constant, atent als avenços científics i tecnològics del seu temps.

La proposta expositiva posa el focus en una obsessió que travessa tota l’obra daliniana: la voluntat d’alterar la realitat visible i d’obrir noves capes de lectura davant l’espectador. Ja des dels anys vint, l’artista havia incorporat imatges enigmàtiques i dobles sentits visuals a les seves composicions, però va ser sobretot a partir dels anys seixanta quan aquesta recerca es va convertir en una exploració sistemàtica dels mecanismes de la visió. Lluny de ser una curiositat puntual, aquesta línia experimental es va consolidar com una constant en la seva producció.

«Soc un geòmetra a la recerca de la tercera dimensió en la imatge fotogràfica» Salvador Dalí

A través de recursos com la doble imatge, l’estereoscòpia, l’anàglif, l’anamorfosi o l’holografia, Dalí assaja noves formes de representar allò real i allò mental alhora. El seu objectiu no és únicament sorprendre, sinó també qüestionar la manera com mirem. La mirada, en Dalí, no és passiva: és una eina de coneixement, de desxiframent i fins i tot d’invenció. Aquesta idea travessa tota la mostra i pren cos en peces que demanen una observació activa, precisa i, sovint, desplaçada del punt de vista convencional.

L’estereoscòpia, la recerca daliniana de la tercera dimensió

Entre els àmbits més destacats hi ha el dedicat a l’estereoscòpia, basada en la fusió cerebral de dues imatges gairebé simètriques per generar sensació de relleu. També hi té un paper rellevant l’anàglif, que superposa imatges en colors complementaris per provocar profunditat quan s’observen amb filtres específics. Dalí va portar aquest principi al terreny pictòric, integrant en una sola superfície les dues informacions visuals. L’exposició incorpora igualment la seva aproximació a l’holografia, una tècnica que li permetia anar encara més enllà de la pintura tradicional en la representació tridimensional.

El recorregut també reivindica la importància de la doble imatge i de les transformacions visuals dins el pensament dalinià. Obres com La imatge desapareix o 50 quadres abstractes que a dos metres es converteixen en tres Lenins disfressats de xinès i a sis metres formen el cap d’un tigre real exemplifiquen aquest desig de crear imatges mutables, capaces de revelar una realitat alternativa sense modificar materialment els seus components. En aquesta mateixa línia s’inscriu l’interès per les anamorfosis, distorsions calculades que només recuperen sentit des d’un angle concret.

Més enllà del valor estrictament formal, la nova exposició del Museu Dalí a Figueres resignifica aquestes obres com a part d’un discurs més ampli sobre la contemplació, la representació i la imaginació. El visitant hi trobarà un Salvador Dalí plenament immers en la tensió entre art i ciència, entre tècnica i il·lusió, entre el que es veu i el que s’intueix. És, també, una manera de rellegir el mateix Teatre-Museu Dalí, un espai concebut per l’artista com una experiència total, on la sorpresa visual i l’ambigüitat perceptiva formen part essencial del relat.

Amb aquesta nova presentació, Figueres reforça el paper del seu museu més emblemàtic com a centre de reinterpretació permanent del llegat dalinià. La mostra no només exhibeix peces, sinó que proposa una manera d’entendre-les: com a dispositius de visió, com a trampes intel·lectuals i com a portes obertes a una realitat múltiple. En definitiva, una exposició que confirma que, en l’univers de Dalí, mirar mai no és un acte innocent.