L'exposició «Cadaqués 60’s radical chic» recull les fotografies d'Oriol Maspons al municipi empordanès

Oriol Maspons torna a Cadaqués aquest estiu. El museu local dedica una exposició monogràfica al fotògraf de l’anomenada Gauche Divine. Batejada així per l’escriptor i periodista Joan de Sagarra, reunia intel·lectuals i artistes dels anys seixanta i començaments dels setanta, situats ideològicament a l’esquerra, que provenien majoritàriament de la burgesia i l'alta societat barcelonina. El seu centre de trobada era la discoteca Bocaccio d’Oriol Regàs. Precisament, la mà dreta de l’empresari, Anna Maio, és la comissària de l’exposició Cadaqués 60’s radical chic al Museu de Cadaqués que presenta una seixantena d’imatges de Maspons preses al municipi alt empordanès com la primera foto, encara com a aficionat, titulada Parella de guàrdies civils a Cadaqués (1952).

Segons explica Maio, “el Cadaqués del seixanta era un reducte de costa natural, contraposat al Bocaccio com a punt de trobada urbà”. Aquí s’hi reunien arquitectes com Oriol Bohigas, Federico Correa, Oscar Tusquets i Ricardo Bofill. Hi sovintejaven intel·lectuals vinculats al món de l’edició i la creació literària com ara Jorge Herralde, Rosa Regàs, Beatriz de Moura, Carlos Barral o Terenci Moix. Per tal d’immortalitzar-los, sovint en blanc i negre, rondaven per la zona, càmera fotogràfica sempre a punt, Colita, Xavier Miserachs i tants d’altres. La comissària destaca Oriol Maspons qui, més enllà dels personatges del moment, “va deixar un seguit d’imatges que reflecteixen l’atmosfera d’aquells anys i que conformen una part essencial d’aquesta exposició singular”. El fotògraf de Gauche Divine també va fer nombroses fotografies de Salvador Dalí.

El municipi alt empordanès també representava “una alenada d’aire fresc en l’ambient fètid del tardo-franquisme”.  Entre els estrangers que va atraure el poble hi havia Marcel Duchamp, que a partir del 1958 hi passava tres mesos cada any; el músic John Cage, que va actuar a Cadaqués diverses vegades; el pintor Richard Hamilton i l’escultora Mary Callery, entre altres.  Però el responsable d’impulsar la cultura i l’escena artística va ser, Lanfranco Bombelli, el pintor i arquitecte Italo-suís.

En aquest entorn, és on Oriol Maspons va fer nombroses fotografies que ara s’han reunit a l’exposició Cadaqués 60’s radical chic, impusalda pel Museu de Cadaqués i la Fundació Joan Vehí. La mostra, de moment, estarà oberta fins a finals d’any. Les sòcies i socis d’Amics dels Museus Dalí tenen entrada gratuïta prèvia presentació de la seva acreditació.

Oriol Maspons, un renovador 

Oriol Maspons (1928-2013) va ser un fotògraf català de gran influència, conegut per la seva contribució a la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant les dècades de 1950 i 1960. La seva obra es caracteritza per la seva varietat i capacitat d'adaptació a diferents gèneres fotogràfics com el reportatge, el retrat, la moda i la publicitat.

Maspons va començar la seva carrera en la fotografia amateur, ingressant el 1951 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquesta etapa inicial li va permetre desenvolupar el seu talent i explorar diverses tècniques fotogràfiques. El 1955 es va traslladar a París, on va tenir l'oportunitat de relacionar-se amb fotògrafs de renom com Henri Cartier-Bresson i Robert Doisneau. Aquest període va ser fonamental per a la seva formació i va influir profundament en el seu estil.

En retornar a Barcelona, Maspons va decidir professionalitzar-se i va formar una societat amb Julio Ubiña. Juntament amb Ubiña, va treballar en diversos projectes que abastaven des del reportatge social fins a la fotografia de moda i publicitat. La seva obra va ser publicada en revistes de prestigi com La Gaceta Ilustrada, L'Oeil, Paris Match, Boccaccio, Expression i Elle, entre d'altres.

Maspons també va publicar una sèrie de llibres fotogràfics, destacant especialment els editats per Lumen a la col·lecció Palabra e Imagen. Entre aquests, es troben Toreo de salón, amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; La caza de la perdiz roja, amb textos de Miguel Delibes; i Poeta en Nueva York, basat en els poemes de Federico García Lorca.

La seva obra ha estat objecte de nombroses exposicions i ha rebut múltiples reconeixements, consolidant-lo com un dels fotògrafs més importants del segle XX a Espanya. La seva influència es manté vigent, i el seu treball continua sent una referència per a nous fotògrafs i estudiants de fotografia.