Una exposició recull els treballs d’interiorisme i paisatgisme per al Castell Gala Dalí

Púbol de Gala. Il·lusió i realitat és el títol de la nova exposició temporal que acull el castell de qui va ser la musa de Dalí. El títol parteix del nom que dona el mateix Dalí a un dels pergamins que conformen la tauleta-claraboia de la Sala del Piano del Castell. Enguany, el punt de partida és Gala. Gala, i Púbol en tant que imatge de Gala. La dama del Castell a qui Dalí porta amb els ulls tapats a Púbol, on li ofereix el castell com a regal i ella accepta amb la sola condició que només pot visitar-la  per invitació escrita. En aquesta exposició es parteix d’un retrat de Gala, un retrat enigmàtic sobre coure, un coure que li atorga una lluminositat diferent de la de la tela.

Aquesta pintura, de l’entorn de 1976, es presenta per primera vegada a la Galerie André François Petit de Paris el 1977 i l’any següent, al museu Guggenheim de Nova York. Hi veiem Gala amb un vestit estampat vermell, amb reminiscències russes. Gala duu un vestit d’Elizabeth Arden i un collaret de bijuteria amb imitació de turqueses. El llueix en ocasions que considera especials, com el dia de la inauguració del Teatre-Museu Dalí de Figueres, el 28 de setembre de 1974. No és, però, la Gala somniada, ni idealitzada, és una Gala real, gairebé hiperreal.

El retrat s’amara de la tècnica del trompe-l’œil, un joc òptic present en l’obra de Dalí i també a Púbol. Gala està representada en un llenç que no és real, sinó pintat, i que té com a suport un coure que confereix una transparència especial al retrat, a les textures i els colors càlids i brillants del vestit. Com fa sovint a Púbol, Dalí utilitza el trompe-l’œil en el fons amb una paret escrostonada que segurament al·ludeix al castell.

Al diari The American Weekly de 9 de gener de 1938, Dalí representa un castell que podria ser una premonició de la promesa de regal que li va fer a Gala: un castell per als amants, i per a la dama, que cerca de manera obsessiva la solitud i també la llibertat. En un número anterior d’aquest diari s’hi reprodueixen aquestes paraules: «[Dalí] Declara que la seva obra s'assembla a la dels bojos i els mèdiums. La diferència entre un boig i un superrealista és que el boig confon dos mons: la il·lusió i la realitat, mentre que el superrealista en coneix la diferència». Aquesta diferència entre il·lusió i realitat, tan daliniana, tan surrealista, és la que ha donat peu als dos àmbits de la mostra, a més de la inclusió d’uns minuts del documental El refugi de la dona visible (1982-1989), dirigit per David Pujol i produït per la Fundació Dalí, en què s’aprofundeix en Púbol i en Gala i Dalí.

Seccions de l’exposició

La primera part de la mostra es defineix com «la il·lusió». S’hi exposen dibuixos relacionats amb el Castell que projecten Gala i Dalí. En alguns dels esbossos, no exposats mai abans, hi apareix una Gala idealitzada en la glorieta, en el jardí o amb un xiprer i el símbol heràldic i reial de la flor de lis. Contempla les roses que li evoquen la seva infantesa a Crimea. Gala envoltada de trompe-l’œils que tan bé defineixen Púbol i aquesta dicotomia il·lusió/realitat que envolta sempre el binomi Gala/Dalí.

Descobrim, també, una Gala que ens remet a la dama d’un fresc del Palazzo Borromeo de Milà, conegut com Il gioco della palla (El joc de la pilota) i datat probablement entre 1445 i 1450. Ens recorda la influència dels palazzi italians i dels châteaux francesos a l’hora de projectar Púbol.

En el segon àmbit, es presenta «la realitat» amb el retrat de Gala sobre coure, acompanyat del vestit i el collaret, i la foto amb incisions que va servir de model per a la pintura i que ens mostra el procés de creació de Dalí. Un retrat d’una Gala real, enquadrada en una tela que és una il·lusió òptica amb un fons trompe-l’œil, que podria ser Púbol, que observa l’inexorable pas del temps.

El Castell de Púbol és l’espai més escenogràfic dels Dalí. El lloc on la participació de Gala és més palpable, tant en la seva concepció com en la seva projecció. En una carta a Emilio Puignau, constructor i amic dels Dalí,  el 17 de febrer de 1970, Gala escriu: «com us n’haureu adonat, Púbol és el meu “cavall de batalla”; el nostre, millor dit. Estic fascinada per les possibilitats que aquesta casa en runes pot donar, també en pot sortir un monstre. Fins ara, treballant plegats, sempre hem triomfat, a Portlligat. Aquesta petita casa s’ha fet famosa, es veu reproduïda per tot arreu, encara ara. Per tant, tenim una gran responsabilitat d’un nou i grandiós èxit, vós i jo».

Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, és la comissària de la mostra amb Bea Crespo del Centre d’Estudis Dalinians, com a comissària adjunta. Les dues, juntament amb Jordi Artigas, coordinador de les Cases-museu de Púbol i Portlligat, i Lucia Moni, són les autores del catàleg que es publica en en línia i en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès) i es podrà descarregar de forma gratuïta a través d’aquest enllaç de la web.

El muntatge de l’exposició ha anat a càrrec de Pep Canaleta de 3carme33 i el grafisme és d’Alex Gifreu. Es pot visitar fins al 6 de gener de 2023.