El Teatre Museu acull la mostra temporal «Dalí: 'El surrealisme soc jo!' Paisatges fora del temps»

El Teatre-Museu Dalí presenta l’exposició temporal Dalí: «El surrealisme soc jo!» Paisatges fora del temps, que reuneix dotze obres de l’època surrealista juntes per primera vegada. Són onze olis dels anys 1926 fins al 1937, a més de Poesia d’Amèrica (1943) que mostra com els trets surrealistes segueixen presents en l’obra posterior de l’artista.

Són teles, cartrons i fustes d’execució minuciosa que conformen una bona mostra del què va ser la contribució de Salvador Dalí al moviment Surrealista. Per la seva rellevància han estat sol·licitades en exposicions internacionals com ara Rússia, Japó o Austràlia i és per aquest motiu mai han coincidit en un mateix espai.

En el període de tancament dels Museus, s’ha aprofundit en tasques d’investigació, la qual cosa ha permès permet afegir a la mostra cinc noves obres, molt poc conegudes, de la sèrie Memories of Surrealism, una edició limitada d’obra gràfica que data de 1971. Són obres força desconegudes que reflecteixen com el surrealisme és present al llarg de la trajectòria de Dalí. Mostren també el pensament d’una època vibrant que es correspon amb el moviment Hippy, que Dalí capta amb imatges de la seva iconografia personal, transformant-les en testimonis d’un període marcat per un esperit lliure i d’horitzons infinits.

A través de les dotze pintures d’aquesta exposició, que van de l’any 1926 al 1943, es vol incidir en els “elements enigmàtics” i en els paisatges que fan tan singulars les seves obres i que tenen la capacitat tant de despertar la curiositat dels espectadors com de provocar-los. Parlem de perspectives i ombres allargades, dels conceptes visible-invisible, tou-dur, de xiprers, d’objectes surrealistes fetitxistes, d’espectres i fantasmes, de Freud i la psicoanàlisi, de la percepció i de saber mirar. De lectures obertes i amb múltiples significacions, que requereixen sempre, per acabar de configurar-les, la participació i la mirada de l’espectador.

Rebel·lia, llibertat i mètode paranoicocrític

“El surrealisme soc jo!”. Aquesta sentència de Salvador Dalí ha esdevingut profètica. Dalí s’ha convertit en el més cèlebre i admirat dels surrealistes i la seva iconografia està integrada en l’imaginari popular. Dalí personifica la transgressió, la llibertat, la rebel·lia, el poder de desdibuixar la frontera entre art i realitat quotidiana. En l’àmbit artístic, Dalí és conegut també per ser el creador del mètode paranoicocrític.     

Un mètode irracional de coneixement de la realitat, amb les dobles imatges o imatges invisibles, que ens remeten als fenòmens de percepció o d’interpretació de la realitat, molt més complexa del que apareix en una primera mirada. A més, el seu paisatge, un referent constant i etern a la seva obra, que ha esdevingut universal, és també el que el caracteritza i li permet tant traduir el seu imaginari surrealista en termes visuals, com potenciar la funció simbòlica de les imatges per cercar una realitat més profunda. El surrealisme és un element consubstancial a la idiosincràsia de Salvador Dalí.

El pintor escriu: “L’home té dret a l’enigma i als simulacres que es fonamenten sobre aquestes grans constants vitals: l’instint sexual, la consciència de la mort, la malenconia física provocada per l’«espai-temps»”. Un enigma i uns simulacres que emplaça, de manera poètica o objectiva, en els seus paisatges surrealistes.

L’exposició té lloc a la Sala de les Lòggies del Teatre-Museu Dalí de Figueres. El muntatge de l’exposició ha anat a càrrec del departament de Conservació i Restauració amb la col·laboració de Pep Canaleta de 3carme33. El grafisme és d’Alex Gifreu.