Mostra fotogràfica al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Figueres

Dalí admira Gaudí

Del 3 de juliol al 10 de setembre de 2026

Aquesta exposició revela la fascinació de Salvador Dalí per Antoni Gaudí a través de fotografies, cartells, documents i objectes que testimonien una admiració profunda, pública i internacional.

Imatge principal de l’exposició Dalí admira Gaudí

Una admiració visionària

Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra d’Antoni Gaudí. Ho va fer ja l’any 1933, amb un article publicat a la revista francesa Minotaure, il·lustrat amb fotografies de Man Ray.

Des d’aquell moment, Dalí va contribuir a projectar la figura de Gaudí més enllà de l’àmbit arquitectònic, reivindicant-lo com un creador visionari, radical i modern. Aquesta admiració no es va expressar tant a través de la pintura com de la fotografia, sovint realitzada per altres autors, però amb la mirada i les indicacions del mateix Dalí, que assenyalava enquadraments, detalls i punts de vista.

L’exposició Dalí admira Gaudí mostra aquest diàleg entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal: dos creadors units per la imaginació, la força simbòlica, l’interès per la natura i la capacitat de transformar la realitat en una obra extraordinària.

Salvador Dalí al terrat de La Pedrera l’any 1951
Dalí al terrat de La Pedrera, 1951. © Ricardo Sans Condeminas.
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.

Dalí, Gaudí i la fotografia

La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.

A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.

Salvador Dalí al terrat de La Pedrera amb la Sagrada Família al fons
Salvador Dalí al terrat de La Pedrera amb la Sagrada Família al fons, 1951. © Ricardo Sans Condeminas.
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.

La Pedrera, el Park Güell i la Sagrada Família

Alguns dels espais més emblemàtics de Gaudí es van convertir en escenaris privilegiats del diàleg creatiu entre l’arquitecte i Salvador Dalí.

La Pedrera

Les imatges de Dalí al terrat de La Pedrera, al costat de les seves xemeneies escultòriques, revelen una connexió poderosa entre el surrealisme dalinià i l’arquitectura orgànica de Gaudí.

Park Güell

El 29 de setembre de 1956, Dalí hi va pronunciar una conferència per iniciativa de l’entitat Amics de Gaudí. Després, va dibuixar amb quitrà sobre una lona gegant unes torres al·lusives a la Sagrada Família, una obra efímera que, malauradament, no s’ha conservat.

Sagrada Família

A mitjan anys seixanta, Dalí va anunciar davant del temple el projecte escènic de L’Atlàntida, de Manuel de Falla, basada en el poema èpic de Jacint Verdaguer.

Performance de Salvador Dalí al Park Güell l’any 1966
Happening de Salvador Dalí al Park Güell, 1966. © Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya.
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.

Un triple homenatge

L’espectacle de L’Atlàntida havia de ser un triple homenatge a Verdaguer, Falla i Gaudí, amb els decorats integrats a la façana del Naixement.

Salvador Dalí davant de la façana del Naixement de la Sagrada Família
Dalí, a la Sagrada Família. Darrere seu, l’interior de la façana del Naixement, 1965. Autor desconegut. Arxiu ABC.
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.

Gaudí dins l’univers Dalí

L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.

Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.

Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.

Salvador Dalí assegut al sofà-aparador gaudinià del Teatre-Museu Dalí
Dalí assegut en el sofà-aparador gaudinià de la sala Palau del Vent del Teatre-Museu Dalí, c. 1975. © Melitó Casals Meli.
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.

Cartells, llibres i documents

La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.

Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.

També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.

Cartell Surréalisme de Salvador Dalí, de l’any 1969
Cartell Surréalisme, 1969. © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.
Pòster Regards sur Gaudí, de l’any 1970
Pòster Regards sur Gaudí, 1970. Arxiu Pere Vehi, Cadaqués.
© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.
Cartell Homenatge a Gaudí, de l’any 1976
Cartell Homenatge a Gaudí, 1976. Arxiu Josep Playà.
© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.
Cartell Homenatge a Gaudí, de l’any 1976
Cartell El temple de la Sagrada Família. Homenatge a Gaudí, 1971.© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026.

1926–1989

Cronologia d’una admiració

Més de cinquanta anys d’articles, llibres, fotografies, conferències, projectes i homenatges expliquen la fascinació sostinguda de Salvador Dalí per Antoni Gaudí.

  1. La mort d’Antoni Gaudí

    El 10 de juny de 1926, Antoni Gaudí mor a Barcelona als 73 anys, després de ser atropellat per un tramvia. És enterrat a la cripta de la Sagrada Família. 

  2. Francesc Pujols reivindica Gaudí

    Francesc Pujols publica el llibre La visió artística i religiosa d’En Gaudí.

  3. Dalí defensa l’arquitectura gaudiniana

    Dalí defensa, en l’article «L’Âne pourri», publicat a Le Surréalisme au service de la révolution, l’anacronisme commovedor dels edificis delirants i freds de Gaudí.

  4. Gaudí, Crevel i García Lorca

    Dalí acompanya René Crevel a veure els edificis de Gaudí, que descriu com a realitzacions de desitjos solidificats , a Barcelona. Quatre anys abans havia portat Federico García Lorca a la Sagrada Família.

  5. La Casa Milà i la Imaginació Pública

    Dalí s’ofereix per carta al seu amic figuerenc Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat, per ocupar el càrrec de comissari general de la Imaginació Pública.

    També li demana que li reservi el gran edifici de Gaudí del passeig de Gràcia —Casa Milà—.

  6. Gaudí i les roques del cap de Creus

    A La vida secreta de Salvador Dalí, i en referència al cap de Creus, Dalí diu que se sent temptat a creure que Gaudí, en un moment decisiu de la seva joventut, degué veure aquestes roques que tant havien d’influir-me .

    El llibre també inclou imatges del Park Güell i La Pedrera.

  7. Una corrida surrealista per a la Sagrada Família

    Dalí proposa a l’empresari Pedro Balañá organitzar una corrida surrealista a la Monumental de Barcelona amb Dominguín. Ell dissenyaria els vestits dels toreros i decoraria la plaça.

    Els beneficis havien de servir per acabar la Sagrada Família. La proposta es recull en un reportatge fotogràfic de Dalí al Park Güell, realitzat per Francesc Català-Roca.

  8. Gaudí al MoMA de Nova York

    El Museum of Modern Art de Nova York presenta una exposició sobre Gaudí, comissariada per J. J. Sweeney i J. L. Sert. Dalí hi participa amb la lectura d’un missatge gravat.

  9. L’Atlàntida davant la Sagrada Família

    Dalí anuncia que vol representar davant la façana del Naixement de la Sagrada Família l’òpera L’Atlàntida, de Manuel de Falla, basada en el poema de Jacint Verdaguer i sota la direcció d’Igor Markévitx.

  10. Happening al Park Güell

    Dalí protagonitza un happening al Park Güell amb el ballet Harkness i la participació del modista Paco Rabanne.

  11. La Sala Gaudí de Barcelona

    Dalí realitza un dibuix per al cartell d’inauguració de la Sala Gaudí de Barcelona, del qual es fa una tirada litogràfica.

  12. Doble victòria de Gaudí

    Un dels darrers olis de Dalí es titula Doble victòria de Gaudí.

    Abans havia pintat Dionís escopint la imatge completa de Cadaqués sobre la punta de la llengua d’una dona gaudiniana de tres nivells (1958) i el guaix Sant Salvador i Antoni Gaudí es disputen la corona de la Verge (1960).

  13. La mort de Salvador Dalí

    Salvador Dalí mor a Figueres als 84 anys, després de més de mig segle reivindicant públicament l’obra i el geni d’Antoni Gaudí. És enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres.

Una mostra per redescobrir dos genis

Dalí admira Gaudí és una invitació a mirar Gaudí a través dels ulls de Dalí. Una mirada apassionada, teatral, moderna i profundament admirativa.

L’exposició permet descobrir com Dalí va contribuir a reivindicar el creador de la Sagrada Família i com aquesta admiració va ser compartida per figures properes al seu entorn, com Francesc Pujols, Jaume Miravitlles o Carles Fages de Climent.

L’any 2026, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, aquesta mostra ofereix una oportunitat única per entendre la força d’un llegat que continua inspirant artistes, arquitectes i creadors d’arreu del món.

Dalí a la planta principal de La Pedrera, c 1968.© Robert Whitaker.
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. 
Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026
Dalí al terrat de La Pedrera, 1951. © Ricardo Sans Condeminas. Fundació Gala-Salvador Dalí.
Happening de Salvador Dalí al Parc Güell, 1957. © Brangulí (Fotògrafs). FGD.
Conferència de Salvador Dalí al Parc Güell, 1956. © Brangulí (Fotògrafs). FGD.
Conferència de Salvador Dalí al Parc Güell, 1956. © Brangulí (Fotògrafs). FGD.
Conferència de Salvador Dalí al Parc Güell, 1956. © Brangulí (Fotògrafs). FGD.

Informació pràctica

Mostra fotogràfica

Dalí admira Gaudí

Lloc

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Figueres

Plaça de l'Església, 6
17600 Figueres

Dates

Del divendres 3 de juliol al dijous 10 de setembre de 2026

Horaris
  • Juliol:
    De dilluns a divendres, de 9 a 13 h
  • Agost:
    De dilluns a divendres, d’11 a 13 h i de 17 a 18 h
  • Setembre:
    De dilluns a divendres, d’11 a 13 h

Crèdits

  • Comissari: Josep Playà
  • Producció: Amics dels Museus Dalí
  • Coordinació: Eneida Iglesias i Carles Ayats
  • Disseny: SID estudi
  • Fotografies: Fundació Gala-Salvador Dalí, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu ABC, Josep Brangulí, Melitó Casals Meli, Francesc Català-Roca, Ricardo Sans Condeminas i Robert Whitaker.
  • Cartells: Fundació Gala-Salvador Dalí, Arxiu Pere Vehi de Cadaqués i Arxiu Josep Playà.
  • Agraïments: Museu del Joguet de Catalunya, Biblioteca Fages de Climent de Figueres i Pere Vehi.
  • De la imatge de Salvador Dalí: Drets d'imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2026. 
Entitats organitzadores i col·laboradores