Rebeu l'actualitat dels Amics dels Museus Dalí i del món dalinià a la vostra bústia de correu electrònic.

SUBSCRIU-TE

×

DE BLANES A CAP DE CREUS, IDENTITAT D’UN PAISATGE

MUSEU D'ART DE GIRONA

Finalitzat
dissabte, 27 de maig | 10:00 h

INSCRIU-TE

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Lloc: Museu d'Art de Girona
Preu: Només per a socis prèvia inscripció
Durada: 60 minuts

WEB
Museu d'Art de Girona

COMISSÀRIA

Compartir

L’exposició De Blanes a cap de Creus, identitat d’un paisatge del Museu d’Art de Girona forma part del projecte Costa Brava. La descoberta del paradís 1870-1936 ideat i liderat pel Museu d’Art de Girona i compartit amb Museu de l’Empordà i presenta una seixantena de quadres i documents de prop de 50 artistes que, des de 1870 fins a 1936, van fer de la Costa Brava un subjecte de la seva obra i, en alguns casos, la plasmació d’un ideal. La visita la realitzarà Mariona Seguranyes, comissària de la mostra.

L’exposició, a través de SIS àmbits expositius, recorre el naixement del concepte Costa Brava i posa de manifest de quina manera els artistes el van alimentar a través de les seves obres.

La Costa Brava abans de la Costa Brava amb una nodrida selecció d’obres d’artistes, paisatgistes i pleinairistes, que van transitar buscant inspiració la costa nord abans de ser batejada com a Costa Brava. En són exemples els dibuixants Lluís Rigalt o Hedwige Alphonse Delamare, i els paisatgistes Modest Urgell, Baldomer Galofre, Joan Roig i Soler, Jaume Vilallonga, Fèlix Mestres o Francesc Miralles.

Un bateig ideològic destaca una carta i una postal de Bonaventura Sabater adreçada a Eugeni d’Ors, escrites el 1915 i 1916 respectivament des de la finca el Paradís, a Fornells que assenyala aquest espai com un dels lligats íntimament amb la Costa Brava.

Pintors a la Costa Brava. Constructors d’identitat està dedicat a tots aquells artistes que van contribuir a la creació imaginària de la Costa Brava i la seva difusió. Una fotografia inèdita dels entorns del Mas Juny amb Josep Maria Sert, Salvador Dalí, Gala i Dorothy Webster, muller de Nicholas Woevodski, entre d’altres, ens aporta el que era la Costa Brava en els anys trenta, un punt de trobada en l’àmbit d’Europa

Cadaqués i el cap de Creus. Del paisatgisme a l’avantguarda. Serà de la mà de Salvador Dalí que l’avantguarda arrelarà a Cadaqués, on van acudir els seus amics surrealistes parisencs, l’estiu de 1929, per veure les seves obres, que havien evolucionat de l’impressionisme i els volums de geometria freda cap a l’estètica de la Santa Objectivitat. També Àngel Planells s’inicia en l’univers de l’onirisme seguint les passes del seu amic Dalí. Ángeles Santos Torroella des de Portbou i Joan Massanet des de l’Escala elaboraran unes obres que avui interpretem com a representatives d’un surrealisme empordanès.

Tossa de Mar. De refugi silent a babel de les arts. El municipi de Tossa de Mar esdevindrà un focus artístic de gran rellevància nacional i internacional. De primer, amb les estades dels paisatgistes, com Laureà Barrau i Joan Brull i, seguidament, amb l’arribada d’artistes europeus que fugen de la Primera Guerra Mundial, com Otho Lloyd, Olga Sacharoff o Francis Picabia. Però seran Rafael Benet i Pere Créixams, que van descobrir Tossa cap a l’estiu de 1928, els verdaders promotors de l’arribada d’artistes, escriptors i intel·lectuals procedents de París. Tossa oferirà refugi als qui fugen del nazisme que s’estén per Europa. Jean Metzinger, Marc Chagall, Georges Kars, Dora Maar o André Masson, entre d’altres, situaran la vila com un dels escenaris més rellevants de l’avantguarda europea.

Destrucció del paradís. Els primers crits d’alerta dedicat a la conferència de pro-Costa Brava del 1935, d’on va sorgir el Patronat de la Costa Brava, amb la finalitat de protegir-la i posar límits al seu creixement. Però malauradament la Guerra Civil va tirar per terra totes aquestes bones intencions. Les obres provenen de nombroses col·leccions particulars i institucions del país, com Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museo Sorolla, Madrid. Museo Carmen Thyssen Málaga, Museu de Montserrat o Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. I també hi són presents documents de la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Carles Fages de Climent i dels diversos arxius de les diverses localitats de la Costa Brava, com Arxiu de Blanes, Arxiu de Palafrugell, Arxiu de Tossa de Mar, entre d’altres.

Aquesta activitat és només per a sòcies i socis prèvia reserva a través d'aquest formulari. Places limitades.


Inscriu-te




*Ara és el moment de fer-te soci

Dissabte
27
mai
10:00 h
 
Finalitzat