DALÍ I LA CIÈNCIA FICCIÓ

Des de ben petit, Salvador Dalí va sentir una profunda fascinació per la ciència-ficció. Les seves primeres influències van ser les imatges evocadores d’El Gegant dels Aires de Josep M. Folch i Torres o els autòmats inquietants dels relats d’E.T.A. Hoffmann. Més endavant, es va deixar captivar per figures literàries com El Gòlem de Gustav Meyrink o Eva Futura de Villiers de l’Isle-Adam, que obrien les portes a mons híbrids entre la màquina, el mite i el misteri.

Aquesta passió va evolucionar fins a incorporar les grans icones de la ciència-ficció del segle XX, com Arthur C. Clarke o Frank Herbert, autor de Dune, que Alejandro Jodorowsky va voler portar al cinema amb la col·laboració de Dalí en un projecte llegendari que mai no va veure la llum.

Per a Dalí, les màquines eren portes simbòliques cap a l’inconscient, mitjans per endinsar-se en mons imaginaris, ocults i curatius. Ho va plasmar en obres com Impressions de la Alta Mongòlia i en el Teatre-Museu Dalí, on va concebre el recorregut del visitant com un autèntic trip cibernètic i argonàutic pel seu cervell creador. Els coets, ovnis, astronautes i alienígenes no eren, per a ell, meres fantasies, sinó els nous mites de la societat de masses, que estudiava a través d’una òptica junguiana i alquímica, fins al punt de projectar-se com un superheroi espacial.

El contacte amb científics, biòlegs i enginyers vinculats a la NASA, juntament amb el seu interès per les emissions de televisió nord-americanes i les revistes especialitzades en noves tecnologies, van permetre a Dalí conèixer a fons les màquines espacials i integrar-les en el seu univers creatiu.

Així va néixer, entre les dècades dels seixanta i setanta, un Dalí psicodèlic, tecnològic i visionari, que anticipava l’arribada del transhumanisme i obria una nova etapa en la seva trajectòria artística: el Dalí de l’era espacial, gairebé inèdit i sorprenentment contemporani.

La conferència, organitzada pels Amics dels Museus Dalí, anirà a càrrec d’Anna Pou, historiadora de l’art i professora d’Història de l’Art i Humanitats Digitals a la Universitat Internacional de Catalunya.

Activitat oberta per a tothom. Inscripció prèvia. Aforament limitat.