COLITA. RETRATS DIVINS

Els Amics dels Museus Dalí proposen una immersió en l’univers de Colita, una de les fotògrafes més incisives i personals del segle XX, amb una visita al Museu de Cadaqués, on es pot veure l’exposició Colita. Retrats divins. La visita, guiada pels comissaris Pere Maset i Anna Maio, permet conèixer de prop una selecció de retrats d’icones de l’art i la cultura que van passar per davant de la càmera d’aquesta artista indomable.

L’exposició és molt més que una galeria de rostres il·lustres: és una mirada afilada i afectuosa al mateix temps, construïda des de la complicitat i el caràcter d’una dona que va saber estar sempre on calia ser. Amb el seu estil directe i irreverent, Colita va immortalitzar generacions d’artistes, intel·lectuals i activistes, deixant un llegat fotogràfic que forma part indiscutible de la nostra memòria col·lectiva.

Isabel Steva Hernández, més coneguda com Colita, va desafiar convencions des de ben jove. Tot i que la seva família aspirava a veure-la farmacèutica, va triar el camí de la fotografia, formant-se amb mestres com Oriol Maspons i Xavier Miserachs. Va iniciar la seva carrera professional amb la pel·lícula Los Tarantos (1962) i va capturar l’essència del flamenc a través de figures com Carmen Amaya i Antonio Gades, però també va documentar, amb la seva càmera, els canvis socials i culturals de la Barcelona més convulsa i creativa.

Durant la Transició, la seva obra es va convertir en un testimoni gràfic imprescindible de la Nova Cançó, del moviment feminista, de les protestes contra el franquisme i de tota una societat en efervescència. Un dels episodis més cèlebres de la seva trajectòria és la seva assistència, disfressada de falangista, al funeral de Franco el 1975, per tal de fotografiar-lo de prop.

Guardonada amb reconeixements com la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1998) i la Creu de Sant Jordi (2004), Colita també va ser fidel als seus principis: el 2014 va rebutjar la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts com a gest de protesta contra la política cultural del govern espanyol.

Més enllà de Barcelona, la Costa Brava va ser un dels seus refugis vitals. A Begur, on tenia una caseta, va trobar també un espai de llibertat i inspiració. El seu vincle amb Cadaqués es va consolidar amb una exposició que resumeix, amb mirada lúcida i tendra, l’esperit d’un temps vibrant i transformador.

Sortida en autobús. Inscripció prèvia obligatòria. Activitat exclusiva per a socis i sòcies. Aforament limitat.