FRANCESC PUJOLS MORGADES

Va néixer a la plaça Reial de Barcelona el 1882, fill d’un procurador de tribunals barceloní i d’una vilafranquina emparentada amb la família del bisbe Morgades.

En acabar el batxillerat, va estudiar filosofia pel seu compte. Sempre va poder viure de les rendes familiars, cosa que li va permetre dedicar-se a les seves aficions sense necessitat d’haver de guanyar-se la vida.

El 1903 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, i el 1904 va publicar el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, prologat per Joan Maragall. El 1906, sota el pseudònim d’Augusto de Altozanos, va publicar El Nuevo Pascual o la prostitución.

Des del 1908, com a secretari de l’agrupació Les Arts i els Artistes, relacionat amb Nonell i amic de Nogués, es va dedicar a la crítica d’art i va col·laborar en nombroses publicacions: El Poble Català, Las Noticias, La Publicidad, Papitu (que també va dirigir), Vell i Nou, Picarol i Mirador, entra d'altres. Va ser membre de la Junta de Museus de Barcelona i secretari de l’Ateneu Barcelonès.

El 1918 va publicar Concepte general de la Ciència catalana, un intent de provar l’existència d’un corrent filosòfic genuïnament català, que arrencava amb Ramon Llull, i va fundar un sistema propi que va anomenar hiparxiologia o pantologia.

Va escriure les obres dramàtiques Llibre de Job (1922) i Medeia (1923).

El 1922 també va fer les adaptacions líriques d’El castell dels tres dragons i El ferrer de tall, de Frederic Soler (Serafí Pitarra), i Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer.

El 1926 se’n va anar a viure a Martorell, a la Torre de les Hores, amb la mare, l’esposa i el seu fill Faust (nascut el 1915). Aquell mateix any va publicar Història de l’hegemonia catalana en la política espanyola, i l’any següent La visió artística i religiosa d’en Gaudí.

L’estiu de 1930, a la Torre de les Hores, va explicar les seves teories filosòfiques a Josep Pla, que les va recollir a Manual d’hiparxiologia. El sistema de Francesc Pujols, publicat el 1931.

El 1939 es va exiliar a Prada, acollit per Pau Casals, i després a Montpeller. El 1942, de retorn a Catalunya, va ser empresonat a la Model durant un curt període. L’any 1956 va contraure la tuberculosi i va morir el 13 de febrer de 1962 a la Torre de les Hores, a Martorell.

Sempre va ser considerat un home d’esprit: humorista, conversador agut i gran tertulià.