MELITÓ CASALS «MELI»

Va néixer a Roda de Ter (Osona) el dia 1 de febrer de 1910. Al cap de poc la família es traslladà a Vic on va començar a fer fotografies. Es va establir com a fotògraf a Figueres el 1945, en un local a la Rambla. Des del seu estudi copsa la gran vitalitat de la societat empordanesa. El seu treball li permet, a més, conèixer ben aviat altres artistes i seguidors de la fotografia, entre altres, el cadaquesenc Joan Vehí, un dels seus primers clients.

Ben diferent fou el seu primer encontre amb Dalí. En aquella ocasió, Meli, empès per la determinació de conèixer el pintor i poder-hi treballar, es dirigí a Cadaqués, trucà a la porta de la casa de Portlligat i, després d’una llarga espera, Dalí es presentà davant seu vestint una mena de camisó llampant, que n’anomenava el “tapabruts”. quella primera trobada va ser l’inici d’una intensa col·laboració i amistat, però sobretot d’una gran complicitat entre els dos artistes.

En els arxius de Meli trobem algunes imatges que evidencien la relació directe entre pintura i fotografia. És obvi que de la càmera de Meli sorgeixen imatges que es convertiren en el punt de partida d’obres cèlebres de Dalí. A més, Meli retrata l’artista i el seu entorn i aconsegueix escenes inèdites de la vida quotidiana.

Més enllà d’aquest vincle, la trajectòria de Meli posa de manifest una actitud d’interès constant per les possibilitats tècniques i expressives del mitjà fotogràfic. En un període de transformacions significatives en el camp de la imatge, va explorar procediments diversos i va mostrar una voluntat clara d’innovació, sempre des d’una pràctica rigorosa i alhora oberta a l’experimentació.

En aquest context s’inscriu el Melicolor, un procediment fotogràfic en color desenvolupat pel mateix Melitó Casals. En un moment en què la fotografia cromàtica encara no s’havia generalitzat plenament, aquesta proposta representa una recerca personal orientada a perfeccionar la qualitat i la intensitat del color.

Més que no pas un sistema industrialitzat, el Melicolor s’ha d’entendre com una tècnica pròpia, aplicada especialment a retrats i a reproduccions d’imatges destinades a suports de difusió, com ara les postals. El procediment permetia obtenir una gamma cromàtica més viva i matisada, i reflecteix amb claredat l’esperit d’investigació tècnica que va caracteritzar l’obra de Meli.

La seva tasca va ser reconeguda per la ciutat de Figueres l’any 1990 nomenant-lo fill adoptiu. Va morir el 3 de novembre d'aquell any.