EL DESPERTAR DEL MITE: GALA DALÍ

La Fundació Gala-Salvador Dalí i La Roca Village presenten El Despertar del Mite: Gala Dalí, un projecte expositiu d’un any de durada que explora la personalitat enigmàtica de Gala a través de la lent de la seva col·lecció de moda. Oberta al públic des del 19 de març, l’exposició redefineix el llegat de Gala, amb les aportacions de la il·lustradora Carla Fuentes i el fotògraf Jordi Bernadó, entre d’altres. Representa un compromís compartit en donar suport a l’art, la moda, la creativitat i la comunitat.

Comissariada per Bea Crespo, coordinadora del Centre d’Estudis Dalinians, i per Noelia Collado, directora de Continguts de La Roca Village, amb la direcció artística de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, l’exposició es desenvolupa en tres temporades de moda: la primera – titulada Col·lecció Primavera-Estiu – es mostra al Castell de Gala a Púbol, seguida de la segona temporada Alta Costura el mes de juny i de la Col·lecció Tardor-Hivern a l’octubre.

«Vull passar a la història com una llegenda» Gala, «Garbo magazine», 1964

En el moment en què es decideix exposar peces d’indumentària, cal tenir en compte la seva conservació. El tèxtil és un material molt fràgil i el seu estat de conservació varia en funció de la seva naturalesa, la qualitat i l’ús que n’hagi fet la persona que l’ha lluït. Tots els vestits que es presenten en aquesta exposició han estat restaurats per les especialistes en materials tèxtils Carme Masdeu i Mari Luz Morata, sota la coordinació d’Elisenda Aragonès, conservadora-restauradora de la Fundació Dalí. Són elles qui han portat a terme la tasca de mannequinage, és a dir, aquelles tècniques i precaucions que permeten donar volum a una peça sobre un maniquí, tot respectant la seva època i estil, així com també els estàndards museístics contemporanis. Pel que fa a les tasques de  restauració, algunes peces han requerit la consolidació de les parts malmeses amb suports de seda i cosits fets amb punts de restauració. S’han confeccionat fundes protectores de cotó natural i s’han adaptat penjadors per a cada vestit.

Primavera Estiu

Del 18 de març al 2 de juny de 2024, la Col·lecció Primavera- Estiu presenta vuit outfits que Gala va portar i que van ser creats per dissenyadors il·lustres com Givenchy, Pierre Cardin i Christian Dior. Aquests vestits mostren la personalitat camaleònica de Gala i com, a través de la moda, va manipular la seva identitat de manera artística, escollint la imatge que volia transmetre. L’exposició inclou un vestit amb un estampat dissenyat per Dalí, que recorda els efectes trompe-l’oeil del Castell de Púbol i que fa referència al Vestit de Llàgrimes, una col·laboració entre Dalí i Elsa Schiaparelli de 1938.

A l’estiu arribarà la trobada a Cadaqués amb Salvador Dalí que ho canviarà tot. Corre l’any 1929 i Gala, aleshores esposa del poeta Paul Éluard, provoca fascinació i aversió a parts iguals. Avançada al seu temps, interpreta millor que ningú la configuració de la dona moderna i utilitza la moda com una forma d’expressió al marge de les convencions. La seva curiositat salvatge subverteix les tendències a favor d’una androgínia que fa seus certs codis masculins per definir una nova feminitat.

Banyada pel sol, la femme dandi del París de les avantguardes es disfressa de musa i enlluerna. Vestir-se té una dimensió poètica, gairebé performativa; però també pública i eminentment pràctica. Gala, que en paraules d’Éluard «viu per oblidar», muda de pell cada dia per escenificar el triomf del talent i consumar el seu mite a través de Dalí. Una mascarada que, com l’estampat trompe-l’œil dissenyat pel pintor, projecta una imatge de vegades equívoca, fingida. Una identitat líquida i oscil·lant –com el mar Mediterrani–, insondable i impossible –com el moaré de «minúscules escates de tots els colors» del vestit de Dior que tantes vegades lluirà a Púbol.

Alta Costura

Del 17 de juny al 22 de setembre de 2024, s'exposa la Col·lecció d'Alta Costura. A començaments dels anys trenta,  a París, couturiers, artistes, arquitectes i intel·lectuals es mouen en els mateixos cercles. Comparteixen idees, conceptes, tècniques i llenguatges a l’entorn del cos i la pell (aquell espai habitable). Punt de partida de trobades i afinitats que faran història; un jove Christian Dior aventurant-se a ser galerista, Elsa Schiaparelli experimentant amb el surrealisme i Gala albirant espais d’oportunita perquè l’obra de Salvador Dalí abrci noves formes d’expressió. Eminentment pràctica, Gala deixarà de banda la sobrietat de Chanel per l’excés excèntric de Schiaparelli per, així, fer gala i publicitat de la col·laboració de Dalí amb la couturière italiana.

Durant la seva etapa americana, Gala inventa noves pells mediàtiques i muta de nou: del dandisme al new look de Dior. De la comoditat andrògina a l’encotillament (públic) d’una  silueta que representa el retorn a  la feminitat clàssica. Perquè Dior, com Dalí, dibuixa dones-flor. I quan tornen a Europa després de la guerra, Gala es vesteix de flor amb el vestit Musée du Louvre i l’abric vermell Saint-Ouen, tots dos de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1949.

«Tota la nit he tingut somnis creatius. En un d’aquests, inventava tota una col·lecció d’alta costura» Salvador Dalí, «Diari d'un geni», 1964

Gala se sent còmoda sent el centre de les mirades. Té setze anys quan assisteix al seu primer ball a la cort del tsar, a Moscou, vestida de vermell. Símbol de l’alliberament cromàtic als anys vint, el vermell amaga la idea d’una revolució íntima, privada. És el preferit de Christian Dior i també un dels colors fetitxe de Gala, que hi recorre en diverses performances dalinianes. Peces com el déshabillé de Schiaparelli (c. 1935) o el vestit drapat de Jean Dessès (c. 1956) esdevindran elements dotats de significat en les accions de l’artista.

Gala Dalí es disfressa de musa, esposa, representant, performer, etc. Construeix la seva identitat i s’afirma com a individu creatiu a través de la moda. El vestit, és entès aquí com un vehicle d’expressió, el reflex del que és o del que vol ser, i de vegades, també, la màscara o la cuirassa amb què la musa es protegeix de la mirada de l’altre.

Una història compartida d’art, moda i creativitat

Aquest projecte conjunt, que vol aportar llum nova respecte la identitat de Gala, es desenvoluparà simultàniament a les dues destinacions com expressió del compromís compartir per la cultura, l’art i la moda a Catalunya. Unint passat i present, el programa expositiu farà reviure la identitat de Gala a través de la lent del seu arxiu de moda, però també a través de la lent de creadors contemporanis. Del llegat de Gala a una mirada completament moderna. El  viatge de descoberta comença al Castell de Púbol –seu de la seva col·lecció de moda.

G. Sinigaglia (Venezia). Marinière, 1950s

Conjunt que havia pertangut a Gala, format per una brusa i una faldilla llarga de lamé amb estampat de caixmir. Christian Dior Boutique, c. 1971.

I ens porta a través del Triangle Dalinià fins a La Roca Village, transformada en un llenç a l’aire lliure dedicat a la creativitat en què es mostrarà un nou retrat inesperat de la musa. Jordi Bernadó ens trasllada a Púbol seguint els passos de la dona invisible i la seva col·lecció d’indumentària, despertant el mite en una instal·lació artística de gran format que vincula la mirada de l’espectador amb la del mite absent. I la personalitat indòmita i enigmàtica de Gala cobra vida en grans façanes de la il·lustradora Carla Fuentes, qui reimagina la llegenda com una força creativa moderna i influent. Aquest projecta forma part d’una iniciativa més àmplia que ens permetrà redescobrir Gala i la seva influència profunda en la moda, la cultura i la societat – retent homenatge a l’escena artística de Catalunya.

Un projecte per inspirar noves generacions

La col·laboració donarà a conèixer iniciatives d’art contemporani i atraurà visitants internacionals tant a La Roca Village com als Museus de la Fundació Dalí. Mitjançant la integració de l’art en experiències més àmplies, les dues destinacions crearan experiències culturals que ressonin en els visitants i aquests aprofundeixin en la seva apreciació per la creativitat i la innovació. L’objectiu d’ambdues és inspirar les noves generacions i encoratjar-les a explorar les possibilitats il·limitades de l’expressió artística.

Hubert de Givenchy (París) Vestit de còctel, c. 1952

Oleg Cassini (New York). Brusa, c. 1958. White Stag (Portland). Pantalons, 1950s. Collaret amb flors d’esmalt, s. XX

Vestit jaqueta a joc amb estampat trompe-l’oeil per Salvador Dalí, c. 1948

Relegada a estereotip per una societat impregnada de discurs misogin i reticent a reconèixer la seva influència, Gala Dalí va viure a l’ombra. Va ser la força invisible darrera del geni i sovint  l’única dona dins d’un cercle d’homes. L’obra Au Rendez-vous des Amis de 1922 de Max Ernst,  un retrat del grup surrealista, reflecteix aquesta qüestió. Ella va existir sobre tela i sobre paper, principalment, i en els poemes de Paul Éluard, les obres de Salvador Dalí, i a través de la lent de fotògrafs com Man Ray, Brassaï, Cecil Beaton i Horst P. Horst. La seva identitat va ser construïda essencialment a través d’altres – va ser per elecció o per necessitat, jou o disfressa?

Relegada a estereotip per una societat impregnada de discurs misogin i reticent a reconèixer la seva influència, Gala Dalí va viure a l’ombra

Ara, 130 anys després del seu naixement a Kazan, a Rússia, és hora de posar el focus en ella. I fer-ho amb un nou discurs cosit a través del teixit de la moda, on peces d’alta costura de Christian Dior i Elsa Schiaparelli compartiran escenari amb Givenchy i Oleg Cassini, així com peces d’indumentària sense nom que ens recordaran que la imatge de Gala transcendeix les etiquetes. Aquestes peces reflecteixen una personalitat única i sense restriccions, d’algú que, per sobre de tot, es va mantenir fidel a ella mateixa.

Carla Fuentes i Jordi Bernadó

L'obra de Carla Fuentes Fuertes (València, 1986) se centra en captar l’essència de la figura humana i els aspectes que l’envolten. Podria dir-se que un pot mirar-se als ulls amb les seves pintures.

Després de llicenciar-se en Disseny de Moda i Belles arts, va iniciar la seva carrera artística com a il·lustradora treballant per a nombroses marques, agències, revistes i grups de música entre molts altres. Actualment Carla es troba centrada en la pintura figurativa preparant diverses exposicions, la pròxima per a la fira d’art en Busan (Corea) al costat de la galeria We Collect.

En les seves obres aborda el retrat des d’una perspectiva poc convencional, explorant les complexitats de les relacions humanes i el comportament de la nostra espècie. En elles el retratat no és un simple rostre, ni un objecte; són reflexos i comparacions que naveguen entre l’absurd i l’intrínsec. La nostra relació amb els insectes, les flors erròniament concebudes per la fràgil masculinitat, i les xarxes socials com a aparador, són conceptes tractats en la seva obra, sempre sota una mirada

Jordi Bernadó entén la pràctica fotogràfica com una via de coneixement. La seva ambició i rigor quan descodifica el seu entorn han transcendit en una obra extensa, personal i alhora complexa. El joc amb la realitat, l’observació dels angles cecs en els quals s’escapa l’inadvertit són algunes de les constants en la seva caleidoscópica obra, que aborda temàtiques tan diferents com la identitat, els modes d’habitar i l’arquitectura, tant a nivell individual com col·lectiu.

Guanyador del Premi del Ministeri de Cultura al Millor Llibre de l’Any 2002 i del Premi PHotoESPAÑA 2002 en la categoria de Millor Llibre de Fotografia amb Very Very Bad News (Ed. Actar, 2002); finalista en el Prix du Livre d’Auteur 2010 en Els Rencontres d’Arles Internationales de la Photographie amb el llibre Welcome to Espaiñ (Ed. Actar, 2009). Guanyador de la Beca Fotopres i de la Beca Endesa X.