MONUMENT A FRANCESC PUJOLS: 50 ANIVERSARI
COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA A FIGUERES
Del dv. 04.07.25 al ds. 04.10.25
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Lloc: Seu Col·legi d'Arquitectes a Figueres
Adreça: Plaça de l'Església, 6
Data: 4 de juliol al 4 d'octubre
Horari: DE dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h.
Monument a Francesc Pujols, 2025 | © JordiMeli
Filosofia il·luminada per la llum de la lluna i el sol ponent | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Figueres, 2025
Detall del decorat per a Laberint | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Figueres, 2025
L’element que culmina el monument Pujols és allò que en la documentació s’anomena “àtom d'hidrogen” | © JordiMeli | Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Figueres, 2025
Fesomia divinatòria de Francesc Pujols si hagués viscut a l'època de l'emperador Trajà | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Figueres, 2025. Copia exposada a la Fundació Francesc Pujols
El 28 de setembre de 1975, coincidint amb el primer aniversari del Teatre-Museu Dalí de Figueres, Salvador Dalí va inaugurar el Monument a Francesc Pujols. Aquesta escultura monumental, de tres metres i mig d’alçada, es troba davant de l’entrada del museu i constitueix la primera peça d’un projecte més ampli de "museu a l’aire lliure" que havia d’ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí.
El monument és un homenatge a Francesc Pujols i Morgades (1882-1962), a qui Dalí considerava el seu mestre filosòfic. Pujols, crític d’art i pensador eminent, va ser un ferm defensor de la pintura daliniana, a la qual va dedicar diversos escrits per analitzar-ne la cosmogonia. La seva influència en Dalí va ser profunda, i aquest es va encarregar de divulgar la seva filosofia arreu del món.
Dibuix previ del Monument a Pujols, 1975
Esbós per a la realització del Monument a Francesc Pujols, fet per Salvador Dalí i publicat a la portada del diari Ampurdán el 10 de setembre de 1975, catorze dies abans de la seva inauguració.
L'obra situada a l'entrada del Museu Dalí, 2025
Aquest conjunt escultòric, que rep els visitants del museu, simbolitza la connexió entre la tradició i la modernitat, així com l'ascensió espiritual que Pujols proposava en la seva filosofia.
Francesc Pujols i la seva influència en Dalí
Francesc Pujols va crear la Hiparxiologia, un sistema filosòfic que ell mateix definia com la ciència de l'existència, centrada en l’estudi de les relacions de tot allò que existeix i el paper de l’ésser humà en l’univers. Aquesta filosofia catalana, hereva de la tradició de Ramon Llull i Ramon Sibiuda, reinterpretava la metafísica a la llum dels avenços científics de la seva època. Pujols també va fundar la Religió Catalana, una doctrina que volia establir el coneixement religiós sobre bases científiques i racionals, allunyant-se del misteri i la fantasia, i apropant-se a la certesa i a l’observació empírica.
Salvador Dalí va reconèixer Pujols com un mestre filosòfic i espiritual, fins al punt d’incorporar-ne idees fonamentals a la seva obra plàstica i literària. Dalí es declarava seguidor del sistema pujolsià i veia en la Hiparxiologia una inspiració per al seu mètode paranoic-crític, que pretenia conquerir l’irracional i objectivar la subjectivitat, un procés influenciat pel psicoanàlisi freudià. La influència de Pujols es manifesta en la manera com Dalí integra ciència, religió i catalanitat, i en la seva voluntat de convertir l’art en una via de coneixement universal, tot fent de la seva catalanitat una condició per a la universalitat
Salvador Dalí i Francesc Pujols a la Torre de les Hores, 1956
El vincle entre Dalí i Pujols es va fer tangible quan Dalí va escenificar un ritual de la Religió Catalana sota la cúpula del seu museu a Figueres, concebuda com un temple pujolsià. El monument a Pujols a l’entrada del Teatre-Museu Dalí simbolitza aquesta admiració i converteix el filòsof en una figura central de l’univers dalinià, fins al punt que Dalí el va anomenar “el filòsof més gran de tots els temps”. Aquesta relació va més enllà de l’homenatge: la presència de Pujols a la cosmologia daliniana redefineix la interpretació de l’obra de Dalí, mostrant-lo com un artista profundament arrelat a una filosofia catalana que aspira a la síntesi entre ciència, art i espiritualitat.
«El meu al·lucinogen és Francesc Pujols»Salvador Dalí
Monument a Francesc Pujols: 50 Aniversari
La mostra fotogràfica Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari documenta la creació del monument dedicat a Francesc Pujols, des de la seva concepció fins a la seva construcció i inauguració el 28 de setembre de 1975. L’exposició pretén explorar a fons la relació intel·lectual entre Salvador Dalí i Francesc Pujols, una connexió essencial que va tenir un paper clau en la interpretació de l’obra daliniana.
Aquesta activitat no només commemora el 50è aniversari del monument, sinó que també ofereix una mirada renovada sobre la influència filosòfica i artística de Francesc Pujols en Salvador Dalí, destacant la seva empremta en el pensament i en la producció artística del pintor empordanès.
L’exposició es pot visitar a la seu de la delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, situada a la plaça de l’Església de Figueres, del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025.
El procés de construcció en imatges
Les següents fotografies mostren una cronologia del procés de construcció del monument, els dies previs i el dia de la seva inauguració, el 28 de setembre de 1975.
Recollida de l’olivera que serveix de base al monument
Transports Padrosa va recollir l’olivera que serveix de base el 18 d’agost de 1975. Era propietat de la família que regentava la botiga de ceràmica L’Olivera d’Hostalets de Llers, a qui Dalí la va adquirir a canvi d’unes litografies.
Instal·lació del cos central del monument al Teatre - Museu
Tres operaris, amb el constructor Benito López al capdavant, situen les primeres peces sobre l’olivera (1975). Es poden observar les bastides utilitzades durant bona part del procés de muntatge de la primera fase d’aquesta obra de Salvador Dalí.
Darrers detalls del muntatge de l'obra abans de la inauguració
Una altra imatge més avançada de l’obra, en què s’aprecia el treball dels operaris treballant en la base del monument i els esgraons que encara envolten el monument dedicat al filòsof i escriptor de Martorell. A la dreta, Pedro Aldámiz, director tècnic.
Vista des del rebedor del Teatre - Museu embolicat en plàstic
El monument a Francesc Pujols, encara en fase de construcció, apareix cobert amb un plàstic. Aquesta fotografia de Melitó Casals Meli remet directament al dibuix amb un arc de fons que Salvador Dalí va publicar a la portada del diari Ampurdán el 10 de setembre de 1975. L’esbós dalinià anticipava, catorze dies abans de la seva inauguració, la dimensió icònica que adquiriria l’obra un cop finalitzada.
El monument a Francesc Pujols recobert amb una gran peça de tela
En aquest detall de la imatge s’observa que el monument ja presenta la toga col·locada, tot i que encara hi manquen elements com els bustos i l’escarolat decoratiu. Al fons, la presència de la bastida revela que els treballs de construcció continuaven actius en aquest moment. Tot i haver estat inaugurat, el monument va romandre en procés de finalització durant diversos anys posteriors.
Vista frontal del monument situat davant de la façana del Museu
En aquesta imatge, la característica reixa que envolta actualment el monument encara no hi és present, ja que no s’hi va instal·lar fins a l’any 1978. La darrera intervenció documentada va tenir lloc el 20 de març de 1982, amb la col·locació d’una placa de marbre a la base del monument. Aquesta incorporació va marcar la conclusió definitiva, gairebé set anys després de la seva inauguració oficial.
Discurs de Salvador Dalí el 28 de setembre de 1975
Durant l’acte d’inauguració oficial del monument, Salvador Dalí va pronunciar el seu discurs des de les escales del conjunt, just davant de l’olivera. L’acompanyaven la seva esposa, Gala, i Faust Pujols, fill del filòsof Francesc Pujols, tal com recullen els diaris de l’època.
Celebració del primer aniversari del Teatre-Museu
El 28 de setembre de 1975 es va inaugurar oficialment el monument, exactament un any després de l’obertura del Teatre-Museu. Durant la jornada, el museu va acollir l’actuació dels Xiquets de Valls, la projecció d’una pel·lícula sota la cúpula i es van ballar sardanes.
El monument dedicat a Pujols cobert durant un acte públic
Una vista de la plaça amb les escales tal com es conserven actualment. El monument apareix cobert, fet que suggereix que es podria tractar de l’acte de presentació d’algun nou element concret, possiblement els bustos, ens els anys posteriors a la seva inauguració.
«Francesc Pujols era, és i serà l’emperador Trajà de la filosofia»Salvador Dalí
El Monument a Francesc Pujols, peça a peça
En aquesta imatge, s’identifiquen les diferents peces que conformen el monument, ordenades de la base al capdamunt. A continuació, s’explica el contingut simbòlic que aporten a l’al·legoria de la filosofia catalana i a l’homenatge a Francesc Pujols, considerat el seu geni insigne.
1. Base del monument
Base del monument que Salvador Dalí va descriure com una «sagrada olivera de l’Empordà». Aquest símbol al·legòric dota el conjunt d’un significat profund: el pensador toca de peus a terra, arrelat a la seva terra natal. És la representació del pensament català fet carn.
2. «El pensament català rebrotarà sempre…»
Placa de marbre col·locada el 20 de març de 1982 a petició del filòsof Carles Muñoz Espinalt, qui el 8 de maig del mateix any va pronunciar una conferència sota la cúpula del Museu Dalí sobre la relació entre Salvador Dalí i Francesc Pujols. La cita inscrita prové de l’obra Francesc Pujols per ell mateix, d’Artur Bladé. És l’última peça incorporada al monument a Pujols.
2. Geni de la filosofia catalana
Placa original col·locada per Salvador Dalí, probablement el juny de 1979, amb la inscripció: «Monument a Francesc Pujols, geni de la filosofia catalana».
4. Emperador romà Antoní Pius (86-161 dC)
Bust de l’emperador romà Antoní Pius (86–161 dC). Fet en marbre cap al 150 dC, l’original es conserva a la Gliptoteca de Munic. Salvador Dalí anomenava Francesc Pujols “l’emperador Trajà de la filosofia”, perquè, igual que Trajà —d’origen ibèric— havia conquerit la Dàcia amb la força de les armes, Pujols conqueriria el món amb la força de la raó. Curiosament, Antoní Pius és l’únic emperador romà del qual no es coneix cap campanya militar.
5. Bust de Francesc Pujols (1913)
Obra de Joan Borrell i Nicolau. Guix policromat. Se’n conserven dos exemplars: un al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’altre a la Fundació Francesc Pujols de Martorell. Salvador Dalí va utilitzar aquesta peça, que l’autor havia regalat a Francesc Pujols, com a model per al bust de bronze situat just damunt del cap de l’emperador romà. Igual que Atena va néixer del cap de Zeus, Pujols neix del projecte imperialista romà de conquerir el món —en el seu cas, a través de la filosofia catalana.
6. Un retall de l'Exposició Universal
Anatole Guillot va rebre l’encàrrec de decorar els laterals de la porta d’accés a l’Exposició Universal de París de 1900 amb un fris de gres ceràmic. Salvador Dalí en va adquirir algunes còpies i les va utilitzar tant al pati del Museu Dalí com per compondre el tors del pensador del monument a Francesc Pujols. Aquest pensador és una al·legoria del pensament del seu poble: el pensament català.
7. Gàrgola amb bigotis
Darrere del tors del pensador s’amaga una enigmàtica gàrgola amb bigotis. Tot apunta que es tracta d’una antiga gàrgola de l’església de Sant Pere de Figueres que Salvador Dalí va reaprofitar. Probablement, és una manera d’autoretratar-se i de fer-se partícip de la filosofia catalana.
8. Retrat de Michel de Montaigne
Autoria desconeguda. Segle XVII. El collar que porta el pensador del monument a Pujols s’anomena escarolat. Propi de la moda nobiliària dels segles XVI i XVII, s’associa habitualment al conegut retrat de Cervantes realitzat per Juan de Jáuregui. Tanmateix, hi ha bones raons per creure que Salvador Dalí utilitza l’escarolat com a referència al filòsof Michel de Montaigne (1533–1592), de qui solia citar una frase apòcrifa (probablement inventada pel mateix Dalí): “Per arribar a ser universal, cal partir de l’ultralocal.” El monument a Francesc Pujols exemplifica precisament aquest principi: la conquesta de l’irracional a través de les arrels de la terra.
9. Àtom d’hidrogen
L’element que corona el monument a Pujols és el que la documentació anomena Àtom d’hidrogen. Aquest mateix motiu reapareix a la plaça del Museu Dalí, en una peça titulada Font d’hidrogen, que reutilitza una antiga font de Figueres. Tanmateix, ens inclinem a interpretar-lo com una mòrula, és a dir, un embrió en els primers estadis del seu desenvolupament. Si fos així, el monument podria simbolitzar que el pensament català —i la filosofia de Francesc Pujols com a expressió del seu geni— donarà lloc a un nou Renaixement.
10. Pensador
El cap del pensador, que emergeix de l’olivera i del poble català, té forma d’ou i s’inclina lleugerament, mentre es subjecta amb unes mans guarnides amb guants d’or (com els que Francesc Pujols fa portar als sacerdots de la seva religió). Aquest motiu presenta una semblança notable amb el personatge del decorat Laberint, que presideix l’espai situat sota la cúpula del museu Dalí. Igualment, el trobem representat al Palau del Vent. Es tracta, per tant, d’un veritable leitmotiv que Salvador Dalí fa servir de manera recurrent dins l’univers del museu Dalí.
«No pas com un toro, sinó com un rinoceront, Pujols embestia la realitat de tot l'existent: així va néixer la Hiparxiologia»Salvador Dalí, «Pujols per Dalí», 1974
Litografies de Salvador Dalí sobre Francesc Pujols (1974)
Per complementar la relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i Francesc Pujols, aquesta exposició presenta un conjunt de litografies creades per Dalí l’any 1974. Aquestes obres ofereixen una mirada fascinant sobre la figura i el pensament del filòsof català, destacant-ne tant la dimensió simbòlica com la influència sobre l’univers dalinià.
La Quimera d’Horaci
És una obra inspirada en els primers versos de la Poètica d’Horaci. Tot i que el quadre definitiu mai no es va arribar a pintar, Francesc Pujols interpretava aquest projecte com una confirmació que la fantasia era una part essencial de l’ideal de bellesa. El títol original de l’obra és Primer estudi fisiognòmic del meu immediat quadre intitulat ‘La Quimera d’Horaci’, realitzat per Salvador Dalí l’any 1974. Es conserva una còpia a la Fundació Pujols.
Retrat de Francesc Pujols
La Fesomia divinatòria de Francesc Pujols si hagués viscut a l'època de l'emperador Trajà és una representació fantasiosa del filòsof català, caracteritzat com un pensador antic de l’època de l’emperador romà. Dalí li atribuïa una capacitat gairebé imperial de “conquerir el món amb la força de la raó”, elevant la seva figura a una dimensió mítica, filosòfica i profètica. Al 1974, va publicar el llibre Pujols per Dalí, on el descriu com "l'emperador Trajà de la filosofia".
Dibuix per a la tomba de Pujols
Esbós que Dalí va realitzar per a la làpida de Pujols, visible al cementiri de Martorell. La família en va fer una reproducció en bronze. Representa els cinc esglaons de l’escala ontobiològica —o de la vida—, símbol fonamental de la filosofia pujolsiana. S’hi observen dos xiprers: un arrelat al quart esglaó, el dels éssers humans, i l’altre que s’eleva més enllà del cinquè, el dels àngels. Simbolitza, segons Dalí, la separació absoluta de l’esperit respecte de la matèria.
«Pujols és el filòsof que necessita descobrir la joventut del món»Salvador Dalí
Salvador Dalí i Francesc Pujols a la Torre de les Hores, 1956
L’Associació Amics dels Museus Dalí va presentar a Figueres, l’1 d’abril de 1995, una pel·lícula inèdita de Salvador Dalí que havia estat oculta durant dècades. El film, rodat l’any 1956 per encàrrec del mateix Dalí, va ser localitzat als arxius de Ramon Guardiola i posteriorment lliurat a la Fundació Gala – Salvador Dalí i a la Fundació Francesc Pujols per garantir-ne la conservació i estudi.
Amb una durada de deu minuts i rodat en format de 16 mil·límetres, el film va ser enregistrat pel periodista Pal Latorre, una figura polifacètica del món cultural català. Recull quatre moments destacats: una trobada filosòfica entre Dalí i Francesc Pujols a la Torre de les Hores de Martorell; escenes de Dalí treballant al seu estudi de Portlligat, on preparava obres per a la temporada primavera-estiu del 1959; una visita de turistes japonesos a casa seva; i una escena singular amb pescadors encenent foc dins una antiga mina de la Segona Guerra Mundial.
L’enregistrament va ser descobert pel periodista i expert dalinià Josep Playà, mentre investigava la documentació de Ramon Guardiola, que també fou exalcalde de Figueres i impulsor del Teatre-Museu Dalí. Una de les escenes més colpidores és la gravació muda de la trobada entre Dalí i Pujols a Martorell, datada del 31 de maig de 1956. En ella, s’hi veu un Dalí absort escoltant el pensador català, que es mostra intens i gesticulador, amb la presència de Gala i el secretari personal del pintor, Gonçal Serraclara.
Aquest document audiovisual únic és un testimoni històric de la relació profunda entre Dalí i Pujols, i il·lustra el ric diàleg entre art i pensament en el context català de mitjan segle XX.
Llegir la transcripció de la trobada Salvador Dalí i Francesc Pujols a la Torre de les Hores, 1956
«Si l'art és donar vida, Salvador Dalí li dóna una vida tan intensa que arriba a fer viure la fantasia amb la mateixa potencialitat amb què pot viure la realitat»Francesc Pujols, «Pujols per Dalí», 1974
Altres al·legories de la Filosofia en l’Art
Al llarg de la història, la filosofia ha estat representada al·legòricament, com al monument a Pujols. Ha estat mostrada com un pensador, una dona sàvia, una musa, una antimusa, l’amor o el misteri màxim. A continuació, presentem una selecció d’aquesta fusió entre pensament i art:
-
El Pensador (Auguste Rodin, 1904). Salvador Dalí menyspreava aquesta escultura, considerant-la més apropiada per a la defecació que per a la creació filosòfica.
-
La dama Filosofia (Boeci, c. 480-524). La dama Filosofia és la personificació al·legòrica de la filosofia que apareix a l’obra Consolació de la filosofia, escrita per Boeci mentre estava empresonat i esperava la seva execució.
-
Filosofia (Gustav Klimt, 1900-1907). Una al·legoria de la filosofia com a misteri i coneixement.
-
La Filosofia com a desena musa (Joaquim Torres-García, 1911). Inspirada en la filosofia d’Eugeni d’Ors.
-
Monument a Manuel Milà i Fontanals (Enric Monserdà, 1911-1929). Un paral·lel amb el monument a Pujols, dedicat a un altre filòsof català.
-
-
Filosofia il·luminada per la llum de la lluna i el sol ponent (Salvador Dalí, 1939). Una representació pictòrica que recorda el monument a Pujols.
Bibliografia
Per acabar, presentem una selecció bibliogràfica centrada en la figura de Francesc Pujols i la seva relació amb Salvador Dalí. El recull s’estructura en tres apartats: en primer lloc, s’ofereixen obres que analitzen el vincle intel·lectual i personal entre Dalí i Pujols; tot seguit, es recullen fonts que aborden la biografia del pensador de Martorell; finalment, es llisten treballs que estudien el seu pensament filosòfic. Aquesta bibliografia pretén oferir una visió global i actualitzada del llegat de Pujols i de la seva influència en la cultura catalana contemporània. Consulteu-la aquí.
«Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades (...). Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari»Francesc Pujols, «Concepte general de la ciència catalana» (1918)
Comissari: Max Pérez
Producció: Amics dels Museus Dalí
Coordinació: Eneida Iglesias i Carles Ayats
Disseny: SID Disseny i Jordi Palmada
Col·labora: Fundació Gala-Salvador Dalí, Ajuntament
de Figueres, delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Diputació de Girona i Fundació Francesc Pujols
Dijous
31
jul
Divendres
01
ago
Dissabte
02
ago
Diumenge
03
ago
Dilluns
04
ago
