dimecres, 6 de gener de 2021

El Museu del Joguet de Catalunya de Figueres oferirà entrada gratuïta als nostres socis

Els Amics dels Museus Dalí segueixen ampliant l’oferta de serveis als socis. A partir del mes de març vinent, podran accedir gratuïtament al Museu del Joguet de Catalunya. L’acord signat entre el fundador del museu de la Rambla de Figueres, Josep Maria Joan i Rosa, i el president dels Amics dels Museus Dalí, Carles Ayats, permetrà gaudir d’aquest centre museogràfic inaugurat el 18 de juny de 1982 a l’antic Gran Hotel París.

L’anunci d’aquest acord es produeix el dia de Reis de 2021 i es converteix en un regal per als socis dels Amics dels Museus Dalí. Recordem que el Museu del Joguet manté un espai dedicat als primers vint anys de Salvador Dalí amb les seves joguines, postals mòbils i fotografies de l'àlbum familiar i avancem que, per a la nova programació que estrenarà a partir de Setmana Santa, estan previstes diverses activitats relacionades amb l’artista figuerenc. 


Josep Maria Joan i Carles Ayats amb una reproducció
de l'Osito Marquina exposat al Museu del Joguet.


El Museu del Joguet de Catalunya/Figueres es va gestar a partir de la col·lecció particular de Josep Maria Joan Rosa i Pilar Casademont Sadurní. És fruit de la seva passió creativa i del seu esforç al llarg de més de vint-i-dos anys.

Inicialment els joguets ocupaven bona part del seu habitatge, situat al carrer dels Fossos de Figueres. L’antimuseu, terme amb el qual Manuel Vázquez Montalbán va referir-s’hi durant una visita que hi va fer l’any 1972, creixia en qualitat i en quantitat; per això, el desembre d’aquell any es va inaugurar, al Palau Güell de Barcelona, la primera exposició pública dels fons més destacats. I no seria l’última: al llarg dels anys 70 i 80 del segle passat van succeir-se vint exposicions més.

Els inventaris d’aquella primera etapa de col·leccionisme van publicar-se al setmanari progressista Triunfo, sota el títol «La noche de los juguetes vivientes», el 6 de gener de 1973. Seria la feliç premonició del que vindria nou anys després. El 18 de juny de 1982 el Museu del Joguet va obrir les portes de l’edifici de l’antic Hotel París, situat a la principal artèria de la ciutat de Figueres. Des del primer moment, els fons es van incrementar amb nombroses i importants donacions, tant de persones anònimes com de rellevants personalitats del món cultural, entre les que destaquen la col·lecció Guy Selz, la d’Alan Glass i la de Joan Brossa.

I parlant de Joan Brossa, padrí del Museu, amb motiu del segon aniversari de la seva inauguració, va dedicar-li una «Sextina en el Museu de Joguets de Figueres», que es troba en el llibre homònim, publicat el juny de 1984. L’increment dels fons amb objectes aliens a la col·lecció original aconsellava la constitució d’una fundació per administrar el Museu. Així, el 1997 es va constituir la Fundació Museu del Joguet de Catalunya, a la qual els fundadors van cedir la seva col·lecció de manera altruista. El 1998 es va inaugurar l’actual Museu, també a la seu de l’antic Hotel París, si bé completament remodelat i convenientment adequat per a la correcta conservació i exhibició dels fons.

Des de la seva inauguració fins a l’actualitat, més de nou-centes persones han fet donacions al Museu del Joguet de Catalunya. Gràcies a la seva generositat, el Museu ha esdevingut un dels referents internacionals en matèria de jocs i joguets.


dilluns, 4 de gener de 2021

Resseguim la ruta «Nadal a Figueres: il·luminats per Dalí»

Els Amics dels Museus Dalí hem estrenat temporada 2021 amb una visita exclusiva per a socis a la ruta Nadal a Figueres: il·luminats per Dalí aquest diumenge 3 de gener.

Hoechst, una empresa farmacèutica alemanya, va encarregar al pintor figuerenc Salvador Dalí il·lustrar felicitacions de Nadal durant dinou anys seguits. L'empresa enviava aquestes il·lustracions als seus clients, metges i farmacèutics.


Per fer aquestes felicitacions, l'artista va escollir un element comú i universal per a totes elles: l'avet, que és un element tradicional tant a Europa com als Estats Units i, per tant, podia ser entès arreu. Ara bé, ell no dibuixa arbres convencionals, sinó que hi posa el seu toc personal.



dilluns, 28 de desembre de 2020

Un equip pluridisciplinar de científics restaura una joia i estudia el possible atac d'un bacteri

La Fundació Dalí ha demanat el suport dels científics per restaurar una joia i estudiar el possible atac d'un bacteri a una de les peces exposades a l'espai Dalí·Joies. Un dels minerals de què es compon La creu de l'àngel, la pirita-marcassita, ha estat degradada per un increment puntual de la humitat relativa i un possible atac bacterià. La Fundació Dalí ha acudit a especialistes de diverses disciplines: la joieria, la química, la gemmologia i la mineralogia, per estudiar la manera més idònia de restaurar l'obra i d'eliminar les condicions favorables per a la degradació i el possible desenvolupament de bacteris.

Un dels elements de la base de la joia, la marcassita, reacciona davant la presència d'humitat oxidant-se i generant sulfats, fet que ha provocat la disgregació d'una part de la marcassita. Els científics han intervingut aplicant uns vapors d'amoníac per neutralitzar la possible presència de bacteris. També s'ha reduït la humitat relativa dins d'un recipient segellat. Alhora s'ha enviat una mostra de sulfur a uns laboratoris de Corea per fer-ne la seqüenciació de l'ADN i determinar si hi ha presència de bacteris.

La col·laboració amb els experts en diferents camps relacionats amb les joies ha permès a la Fundació Dalí aprofundir en l'estudi de La creu de l'àngel en concret i de valorar possibles actuacions a futur per evitar que es repeteixi la situació que ha provocat la degradació. Paral·lelament s'està estudiant la manera d'aconseguir un estat òptim a l'interior de la vitrina reduint la humitat relativa per poder-hi tornar a instal·lar la base de la joia.
 
Després d'un treball col·legiat que ha durat sis mesos, se segueix en contacte amb els científics i es vigila de prop l'estat de La creu de l'àngel. S'esperen els resultats de la seqüenciació de l'ADN per saber si hi ha presència de bacteris, identificar-les i conèixer el seu comportament. Amb aquesta informació es valorarà si cal prendre mesures addicionals per evitar la degradació de la joia a futur.

És la primera vegada que una de les joies de la col·lecció Owen Cheatham requereix la intervenció d'un equip multidisciplinari tan divers. Cap altra joia de les 38 restants corre perill perquè els seus minerals i pedres precioses són estables als canvis d'humitat i de temperatura.

La matemàtica del número 12

En paraules de Dalí, aquesta obra representa “el tractat de l'existència: la transformació gradual des del món mineral fins a l'àngel”.

L'escultura, segons l'artista, s'ha “construït sobre la matemàtica del número 12. El mateix cub que immobilitza l'estructura de la Creu de corall es basa en el número 12” com les dotze agulles de la base, que recorden el moviment de les punxes de les garotes. Per la cultura occidental, el dotze és simbòlic, representa el número de la perfecció.
La creu de l'àngel, 1960. 71,7 x 40,2 x 42,6 cm
Or, oli, ambre líquid, citrí, diamants, platí, corall, topazi,
lapislàtzuli sobre una base de sulfur de ferro, i motor


Així ha estat la intervenció

Detecció
En una revisió rutinària de les peces exposades a l'espai Dalí·Joies, que forma part del recorregut del Teatre-Museu Dalí de Figueres, els conservadors-restauradors van observar que un fragment de la base de La creu de l'àngel s'havia esmicolat. Van contactar immediatament amb la joiera de referència, Noa Florensa, qui va considerar que l'actuació de restauració requeriria la intervenció d'especialistes en minerals, en tractar-se de pedra natural. Dos gemmòlegs de Girona, Montserrat Bagué i Josep M. Serrano, amb coneixement sobre l'esfalerita  ̶-la pedra de què es creia que es componia la base- van examinar-la i van concloure que no es tractava d'esfalerita (sulfur de zinc) sinó de pirita-marcassita (sulfur de ferro). Van suggerir que calia contactar amb el químic i mineralogista Joan Rosell. Ell va confirmar que era pirita-marcassita i va considerar que probablement es trobava sobre una massa de sulfurs. La marcassita (és a dir, el sulfur de ferro) és inestable en presència d'humitat i crea un camp de cultiu idoni per als bacteris. Els experts van deduir que un increment puntual de la humitat relativa hauria iniciat una reacció d'oxidació i hauria generat sulfats, els quals haurien afavorit la disgregació de la marcassita.

Els experts en joieria i mineralogia



Actuació
Una vegada feta la diagnosi, els tècnics han dut a terme unes proves preliminars en petits fragments i en els altres elements que conformen la base (corall i lapislàtzuli) per assegurar-se que no quedarien malmesos. Llavors s'ha procedit a la intervenció, que ha consistit en l'aplicació de vapors d'amoníac per frenar la degradació de la marcassita. Al mateix temps, s'ha enviat una mostra de sulfur a uns laboratoris de Corea per fer-ne la seqüenciació de l'ADN i determinar si hi ha presència de bacteris. Aquests laboratoris disposen de tecnologia puntera en aquest àmbit.


Conclusions
Els conservadors-restauradors de la Fundació Dalí habitualment requereixen la intervenció puntual d'especialistes en matèries molt específiques per tal de conservar adequadament les peces de la col·lecció i d'actuar en casos concrets en què s'han malmès o deteriorat. Per l'estudi aprofundit d'aquesta joia s'ha comptat també amb la col·laboració de la biòloga Magdalena Brasas i del doctorand de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Joan Gutiérrez.

La participació de tots aquests especialistes ha permès aprofundir en l'estudi de La creu de l'àngel i de tots els seus components i ha plantejat una hipòtesi: que la peça ja hauria estat restaurada amb anterioritat a la compra per part de la Fundació Dalí l'any 1999. El sulfur de ferro ja hauria reaccionat amb la humitat i hauria provocat la degradació dels mecanismes que donen moviment a dues de les dotze agulles de platí i diamants. Va ser probablement en aquell moment, que s'hauria decidit eliminar aquests mecanismes i deixar fixes les dues agulles.

Durant aquest any tan peculiar en què els Museus han romàs tancats durant diverses temporades, la Fundació Dalí ha seguit amb la seva activitat i amb el seu programa de conservació i restauració. Un programa complex atesa la singularitat dels espais i la particularitat dels materials que l'artista utilitza. Els assemblatges, les instal·lacions, els objectes que col·loca de manera aparentment arbitrària tenen una intenció, i formen part d'un tot, el Teatre-Museu Dalí, l'objecte surrealista més gran del món. Però ni el museu ni els objectes que el conformen són estàtics sinó que evolucionen. Dalí volia mantenir el seu museu viu. Com a part del procés creatiu, tenia en compte no tan sols els objectes que escollia sinó els materials de què estaven fets. Des d'elements de rebuig fins a minerals i pedres precioses. Concretament, de les joies, Dalí diu: “El meu objectiu és que s'apreciï l'art de la joieria tal com és, en el qual el disseny i el treball artesanal s'han de preuar, com a l'època del Renaixement, per sobre del valor material de les gemmes”.

Fragments despresos de la base


El repte de la Fundació Dalí és conèixer cadascun d'aquests materials i la seva forma d'envellir per tal d'allargar-li la vida al màxim, -per al gaudi de generacions futures-, sense perdre l'essència de la peça i la voluntat de Dalí. En són exemples, els monstres grotescos del pati central del Teatre-Museu Dalí, els teixits de vestits, o el cas paradigmàtic de La creu de l'àngel, que forma part de l'exposició permanent Dalí·Joies, espai integrat al Teatre-Museu Dalí, on es poden veure les joies de la col·lecció Owen Cheatham adquirides per la Fundació Dalí, que mostren una de les facetes del Dalí que vol ser “paladí d'un nou Renaixement”.

La recerca sobre materials aporta coneixement amb relació a Dalí i el seu procés de treball. Entre altres aspectes, permet intuir els motius pels quals escull un material i no un altre. En les escultures i assemblatges, els materials i els objectes que selecciona són el llenguatge amb què l'artista s'expressa. Utilitzant l'atzar com a part del procés de creació, Dalí s'anticipa a l'art contemporani. Algunes degradacions d'aquests materials són intencionades -com el rovell-; d'altres són aprofitades, com en el crist de parafina ubicat a sota la cúpula del museu; d'altres són accidentals, com la joia que avui ens ocupa.