La mostra 'Dalí atòmic' arriba al CaixaFòrum de Sevilla

La directora general adjunta de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Elisa Durán; la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer; el director de CaixaForum Sevilla, Moisés Roiz, i la comissària de l’exposició i curadora en cap de la Fundació Dalí, Carme Ruiz, han presentat aquest matí l’exposició Dalí atòmic.

El projecte ha estat fruit de la col·laboració entre l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Dalí. El compromís de col·laboració entre totes dues institucions es remunta a fa unes dècades. Així, en els últims vint anys han portat a terme conjuntament destacades exposicions, com ara Salvador Dalí. Àlbum de família; Dalí i les revistes, i una de les dues grans exposicions del centenari del naixement de l’artista empordanès, Dalí, cultura de masses, mostra que a hores d’ara continua sent la més visitada en la història de CaixaForum Barcelona.

Aquest nou projecte significa un pas més en aquesta relació històrica entre les dues institucions. Dalí atòmic analitza en profunditat l’oli Leda atòmica, que abandona excepcionalment la seva ubicació habitual a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dalí per viatjar fins a CaixaForum Sevilla.

Tota l’exposició gira al voltant d’aquesta obra, que s’exposarà sola en una sala, emulant la seva ubicació original, i al costat d’una sèrie de peces que ajudaran a explicar l’apassionant història que s’amaga darrere l’obra. La mostra inclou 39 peces originals entre pintures, dibuixos preparatoris, fotografies i documents, així com reproduccions (facsímils i còpies modernes), audiovisuals, elements didàctics i activitats de mediació, i fins i tot un experiment.

Obra clau en el pas de l’«època atòmica» a l’«etapa mística nuclear»

El 1940, Salvador Dalí i Gala resideixen als Estats Units, on fugen de la Segona Guerra Mundial. Entre els anys 1946 i 1947, l’artista instal·la el seu taller a prop de la ciutat de Monterrey (Califòrnia), un lloc ideal per treballar que li recorda el cap de Creus i el seu enyorat Cadaqués. És aquí on pinta Leda atòmica, una obra fonamental que marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Paral·lelament, les bombes d’Hiroshima i Nagasaki commocionen Dalí i impacten en la seva obra de forma indeleble.

A Leda atòmica, l’artista projecta la seva preocupació pels esdeveniments de la seva època i, al mateix temps, condensa molts dels seus interessos particulars: la ciència, el paisatge, la mitologia i Gala, la seva companya, inspiradora i musa. En el conjunt de la seva trajectòria, aquesta pintura representa la transició entre les anomenades «època atòmica» i «etapa mística nuclear», en què abandona el mètode paranoicocrític d’interpretació de la realitat i abraça la física atòmica, mentre torna la mirada cap al Renaixement.

Aquest retorn al passat es tradueix, d’una banda, en el tema triat, el mite de Leda i el cigne; d’altra banda, l’ús de la perspectiva àuria es torna habitual en les pintures d’aquest període. Per aplicar els ensenyaments del tractat de Luca Pacioli La divina proporció, el pintor consulta el matemàtic Matila Ghyka, que l’ajuda a traslladar les seves visions al llenç.

Anàlisi tècnica de l’obra

L’estudi portat a terme per a l’exposició Dalí atòmic revela que Dalí ha deixat enrere els experiments juvenils i la militància surrealista, per construir una nova concepció del seu art. Aquesta transformació té com a base la física nuclear, i combina els seus sentiments religiosos amb els avenços relacionats amb la fissió i la fusió nuclears.

Quan Salvador Dalí presenta per primera vegada Leda atòmica a la Bignou Gallery de Nova York, el 25 de novembre de 1947, declara que aquesta pintura serà la seva primera obra mestra. A més, com a acte extraordinari, Dalí exposa el quadre inacabat, amb el propòsit que el públic interessat en pugui estudiar la tècnica d’execució juntament amb el seu llibre-manual per a artistes, 50 secrets màgics per pintar, a punt de ser publicat. Tot plegat posa de manifest la voluntat d’expressar un profund interès pels procediments tècnics i pictòrics, a l’estil dels grans clàssics renaixentistes.

El seu estudi de Monterrey, com tots els seus tallers, disposa d’una bona il·luminació natural, una butaca còmoda i els estris necessaris per pintar. El pintor s’envolta d’objectes i imatges que sovint li serveixen de model o inspiració, ja sigui la reproducció d’una pintura de Rafael al suport del cavallet o el cigne dissecat de Leda atòmica.

Dalí duu a terme un acurat treball preparatori, consistent en croquis, esbossos, fotografies, calcs, estudis i dibuixos previs. La idea que el pintor té al cap, Gala-Leda, es transforma en un apunt ràpid i enèrgic, o bé en dibuixos preciosistes o estudis d’alguna zona concreta que l’artista desenvolupa amb detall, com el pedestal o el rostre, que tracta amb una gran riquesa de recursos tècnics. El pintor també utilitza la fotografia, ja sigui en forma de recordatori de la model —Gala posant per a Leda—, o bé per registrar l’evolució dels dibuixos que constituiran la pintura final.

L’estudi tècnic de Leda atòmica ens revela que l’artista aplica les capes pictòriques sobre el llenç seguint les seves pròpies indicacions escrites a 50 secrets màgics per pintar. Després d’un minuciós procés creatiu i de treball a l’estil tradicional, Dalí no estalvia ni esforços ni temps per trobar els materials i les tècniques pictòriques més adequats, que mostren respecte per la tècnica i l’ofici, així com la preocupació perquè les seves obres perdurin. Potser busca en la seva obra la immortalitat?

Immersió completa en l’obra

Amb l’objectiu d’entendre completament les múltiples ramificacions de l’obra central i el seu context, l’exposició posa en joc diferents estratègies museogràfiques, com ara audiovisuals, plafons amb informació gràfica, elements manipulables i, fins i tot, un experiment científic.

Les quatre peces audiovisuals ens submergeixen en l’abans i el després de la concepció de l’obra —tant en el moment històric com en la trajectòria de Dalí—, i s’aturen en altres aspectes que van obsessionar l’artista, com ara la proporció àuria o la física atòmica.

Així, per exemple, a la sala dedicada a la relació de Dalí amb la ciència («Dalí i la física atòmica»), els textos ajuden a comprendre la relació entre la física atòmica i fenòmens com els camps de forces mitjançant l’obra Leda atòmica, on tots els elements semblen romandre en flotació. En aquesta sala, es reprodueix el fenomen esmentat per mitjà d’un experiment que mostra elements com els del quadre en flotació real (mitjançant un sistema de camp de forces activat per electroimant).

Posteriorment, descobrim que Dalí, emulant els pintors clàssics, aplica la proporció àuria a la composició de l’obra. Plafons amb exemples gràfics, un vídeo i dispositius manipulables permeten als espectadors comprendre aquest concepte. En aquest mateix àmbit, els visitants descobriran que el mite de Leda i el cigne és un tema clàssic de la pintura gràcies a un recull d’obres reproduïdes en un llibre de gran format.

Activitats al voltant de la mostra i catàleg

L’exposició es completa amb activitats orientades a tota mena de públics, des de la conferència a càrrec de la comissària fins a les visites específiques per a públic general, familiar, educatiu, etc. A més, un catàleg inclou textos del president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Isidre Fainé, i del president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, així com de Carme Ruiz, comissària de la mostra; Irene Civil, cap de Conservació i Restauració de la Fundació Dalí; Bea Crespo, Lucia Moni, Fiona Mata i Clara Silvestre, coordinadores del Centre d’Estudis Dalinians de la mateixa institució; Josep Perelló, físic, i Enric Ucelay, historiador.

El disseny del catàleg és obra d’Alex Gifreu. Paral·lelament, s’ha editat material promocional i de difusió consistent en dues càpsules audiovisuals, a càrrec de DocDoc Films i de Nueve Ojos, que estaran disponibles al web de l’Obra Social ”la Caixa” / CaixaForum Sevilla, i que formaran part del contingut de l’exposició.