Rebeu l'actualitat dels Amics dels Museus Dalí i del món dalinià a la vostra bústia de correu electrònic.

SUBSCRIU-TE

×

Exposició al Museu Fabergé de Sant Petersburg, Rússia

01.04.2017

El Museu Fabergé de Sant Petersburg (Rússia) acull, des d'aquest dissabte dia 1 d'abril, una exposició dedicada al Dalí surrealista i al Dalí clàssic. Està comissariada per Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, de la Fundació Gala-Salvador Dalí, i Thomas Clement Salomon, coordinador científic de MondoMostre, entitat organitzadora. Aquesta mostra, oberta fins al 2 de juliol, ja va passar pel Palazzo Blu de Pisa de l'1 d'octubre de 2016 al 19 de febrer en una versió adaptada al públic italià.

La mostra posa èmfasi en els diferents períodes de la trajectòria artística de Salvador Dalí, des del Surrealisme fins al Classicisme i la importància del Renaixement italià en l'obra de Salvador Dalí. 

Inclou 145 obres que abracen des de 1934 fins a 1982: 142 provinents de la Fundació Dalí, 1 de la Tate Modern de Londres i 2 de col·leccions russes. La Fundació Dalí presta 22 pintures, 100 estampes de la sèrie La Divina Comèdia i 20 il·lustracions per a L'Autobiografia de Benvenuto Cellini. Mentre duri l'exposició, es projectarà el documental Dalí, la darrera gran obra produït per la Fundació Dalí i realitzat per DocDoc Films que permetrà al públic rus endinsar-se en la vida i obra de l'artista.

Surrealisme

L'exposició parteix d'una selecció d'olis surrealistes (1934-1937) que inclouen elements enigmàtics disposats en un paisatge clarament de l'Empordà. A través del seu mètode paranoico-crític, Dalí representa en el paisatge les seves obsessions, un paisatge que evoca records d'infantesa, espectres fantasmagòrics, personatges que s'amaguen o es desvetllen. El paisatge és un leitmotiv en l'obra de Dalí, un element ultralocal al que dóna valor universal. N'és un bon exemple, Elements enigmàtics  en un paisatge, present a la mostra.

Des de la seva expulsió del grup surrealista, a l'inici de la dècada dels 40, el pintor català abandera una nova postura classicista i de defensa del Renaixement. Els interessos intel·lectuals de Dalí continuen expandint-se a la manera d'un humanista renaixentista. És en aquest context en el qual s'elaboren les il·lustracions per a l'autobiografia de Benvenuto Cellini, un dels artistes més influents del Renaixement florentí que li fascina per ser un home rebel i controvertit, i les il·lustracions per a La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

El nucli central són olis molt desconeguts, quatre dels quals són pràcticament inèdits: S/T. Segons Nen ajupit de Miquel Àngel, S/T. Moisès segons El sepulcre de Juli II de Miquel Àngel, S/T. Crist segons La Pietat Palestrina de Miquel Àngel, S/T. Giuliano de Médici segons El sepulcre de Giuliano de Médici de Miquel Àngel. Formen part de les seves darreres creacions de la dècada dels 80, en què l'artista reinterpreta en clau daliniana les obres mestres de Miquel Àngel.

Presentades com a conjunt estilístic i temàtic per primera vegada, aquestes obres ens permeten indagar en la tècnica i el coneixement del Dalí d'aquest moment, i reflectir com les seves inquietuds se segueixen traduint en expressió artística. Durant els últims anys, Dalí, una vegada més, es reinventa estilísticament. Ens permeten, així mateix, endinsar-nos en l'última etapa del pintor, fins avui força desconeguda, però que manifesta un ideari molt particular, mitjançat una expressivitat que persegueix la persistència del procés creatiu i la recerca de la immortalitat. A través de la reelaboració de les obres de Miquel Àngel, Dalí d'una banda treballa des del respecte absolut per la tradició i el passat i, d'una altra banda, adverteix de la necessitat de superar-los a través d'una innovació constant sempre dirigida cap a la contemporaneïtat.

Dalí i Miquel Àngel

El conjunt de llenços inspirats en les creacions de Miquel Àngel corresponen a l'última època del Dalí pintor. Són obres creades al llarg de 1982, poc abans i poc després de la mort de la seva esposa i musa Gala, esdevinguda al juny del mateix any. El veritable nom de Gala era Eena Ivanovna Diakonova. Nascuda a Kazan, era una dona misteriosa i de gran intuïció, va saber reconèixer el geni artístic i creador allà on era i es va relacionar amb nombrosos intel·lectuals i artistes. La seva influència es pot veure fins i tot en la signatura de moltes de les obres de Dalí. Dalí reprèn les figures de Miquel Àngel i les reinterpreta: les separa de l'entorn iconogràfic original del seu creador, i les representa soles, atorgant-los força pròpia. Dalí s'inspira en les escultures i pintures de Miquel Àngel i en la tensió dels cossos titànics de gran força muscular i d'estructura colossal.

Amb aquestes obres, el pintor ens convida a fer un viatge irrepetible, a la recerca del seu propi jo, el seu ADN filosòfic, artístic i humanista. L'estudi sobre els procediments tècnics i el mètode de treball de l'artista corrobora que l'execució d'aquest conjunt de pintures va ser ràpida. En poc més d'un any,  Dalí va pintar aproximadament 25 obres de temàtica inspirada en Miquel Àngel, a més d'unes altres 13 sobre Velázquez. És molt interessant la reflexió d'Antoni  Pitxot, primer director del Teatre-Museu Dalí, sobre aquest moment vital i creatiu  de Dalí: “És pura expressió, pura comunicació”.

La Divina Comèdia

Aquesta sèrie va ser un encàrrec de l'Istituto Poligrafico de l'Estat Italià en vistes a la commemoració dels set-cents anys del naixement de Dante. Dalí va utilitzar una barreja de tècniques, principalment aquarel·la, guaix i tinta sanguina sobre paper  en un format foli. Finalment, cent il·lustracions van ser reproduïdes entre 1959 i 1963 mitjançant un procés de fotogravat en relleu de trama xilogràfica.

L'Autobiografia de Benvenuto Cellini

Al 1945, Dalí rep l'encàrrec de l'editor de Doubleday & Company per portar a terme les il·lustracions d'una nova edició anglesa de The Autobiography of Benvenuto Cellini. La tècnica d'aquestes il·lustracions és aquarel·la i tinta xinesa sobre paper. L'artista mostra una gran admiració per Cellini i per la seva habilitat en múltiples sectors artístics. Cellini, que havia estat escultor, orfebre i escriptor, encarna l'artista multidisciplinari al qual Dalí aspira.

Catàleg

El catàleg, editat en rus, està coordinat per Lucia Moni, del Centre d'Estudis Dalinians i inclou textos de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, Irene Civil i Juliette Murphy del Departament de Conservació i Restauració de la Fundació Dalí, i de Thomas Clement Salomon, coordinador científic de MondoMostre. Els escrits ofereixen noves perspectives sobre la influència del classicisme en l'artista al llarg de la seva vida. A més, estan acompanyats per nombroses imatges inèdites que corresponen al material preparatori i a fotografies de l'artista.

ActualitatVeure'n més